Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït


No conec ningú que es digui Pacomi, i penso que és un sant ben desconegut fora dels ambients monàstics. Per als monjos, està considerat el fundador del monaquisme cenobític (és a dir, la vida en comunitat). Però si en vull parlar aquí no és tant pel que ell va fer sinó pel testimoni que va rebre.

Ell venia de família pagana. Ens hem de situar en els primers segles del cristianisme: finals del segle III, on seria l'actual Egipte (va néixer a Tebes). Cap als 20 anys, el van obligar a anar a l'exèrcit. I va ser durant aquest període en el qual no tenia llibertat que va presenciar un fet que li canviaria la vida. Va veure un grup de persones que visitaven els empresonats, els confortaven i els portaven aliment. Va assabentar-se que aquella gent es deien cristians. I es va prometre que, si aconseguia la llibertat, s'interessaria per aprendre més coses dels cristians.

I així fou. Quan va poder deixar l'exèrcit, va anar a buscar els cristians. I aquest coneixement el va portar a la conversió i a una vida dedicada del tot a aquest seguiment de Jesús.

Suposo que no calen gaires explicacions sobre el que acabo de narrar. Va ser veure el testimoni dels cristians, la seva caritat i el seu compromís que el van impulsar cap a la descoberta de Jesús. Una bona lliçó per a nosaltres, creients del segle XXI.