Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït


Aquí Uganda els insectes són abundantíssims, sobretot en funció de les pluges. I n’hi ha de moltes menes. Un dia els vaig expressar la meva sorpresa per unes mosques que de tant en tant ens visiten al vespre: cauen quasi de cop al terra, es queden de panxa enlaire, van fent voltes com poden fins que es repleguen sobre elles mateixes i sembla que quedin mortes. Em van dir que ni eren mosques ni estaven mortes, sinó que després marxaven.

A vegades ni ells no saben què són alguns insectes. Un vespre hi havia uns quants monjos al voltant d’un insecte realment gros amb uns bigotis llarguíssims. No l’havien vist mai, i reien. Però un dels monjos el va agafar com si res pel bigoti i el va treure fora del passadís.

Algun vespre han aparegut multitud de “white ants” (una classe de termites voladores). Fa uns dies, en anar a Matines a les 6h, el terra n’era ple. I anant a esmorzar vaig veure que tots els passadissos eren nets. Em va sorprendre que no haguessin esperat a netejar-ho després d’esmorzar, però val a dir que són molt nets. Aleshores un d’ells em va dir que alguns les recollien per menjar-se-les. Al principi vaig pensar que era una broma. Però no, era real.

Vaig voler assegurar que no formaven part del menú per a tots, i m’ho van confirmar. Però vaig poder veure com un d’ells se les menjava fregidetes a l’hora de dinar, amb una salsa. Diu que són tan bones.

Un em diu, somrient: “Ni additius ni conservants! Són naturals!”. Em van convidar a provar-les. Però si no he provat mai ni un cargol (amb perdó pels amics de Lleida!) ja us podeu imaginar que tampoc no vaig provar les termites voladores.

PD: a la primera foto, una olla per sopar amb el que aquí coneixen com a “Irish potatoes”, molt bones!