×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït


En l’Evangeli que comentava l’altre dia (Mateu, capítol 6) hi ha un aspecte potser més complex, sobretot en un espai com aquest que està obert a creients i no-creients. I és el fet que també se’ns parla de recompensa en relació a Déu. Se’ns hi diu que si fem el bé de cor aleshores ja obtindrem la recompensa de Déu, que és tota una altra cosa que la recerca del reconeixement dels altres.

M’ha fet pensar que la relació amb Déu té el risc d’acabar essent una relació comercial com la que qüestionàvem l’altre dia. En el sentit que es faci el bé només per obtenir quelcom de Déu a canvi. Aquest problema ja existia fa milers d’anys, perquè en l’Antic Testament veiem persones que no comprenen com després de fer el bé, Déu no els recompensa de la manera que ells volen. Pensaven que si fas el bé, les coses t’havien d’anar genial (és a dir, la Teologia de la retribució). Però a vegades la realitat dels fets contradeia absolutament aquesta tesi.

Per mi, parlar de recompensa de Déu és parlar de sentir-se (o estar) prop d’Ell, del seu Amor.

I crec que aquest Evangeli té sentit també per a no-creients: no fer el bé com una relació comercial amb altres perquè et vegin bé. Sinó fer-lo perquè s’ha descobert que aquest és el secret de la vida, el sentit més profund de l’Univers, la Veritat més absoluta que sacia l’anhel de tot ésser humà.