Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït


Una de les principals dificultats que he tingut des que vaig arribar és el tema que us presento avui, però he trigat perquè volia trobar les paraules adequades.
 

Els africans tenen un do molt interessant: la flexibilitat, la capacitat d’adaptació a situacions imprevistes. Els occidentals tenim un do que també em sembla molt interessant: la programació, planificació, la gestió dels projectes. 

La virtut de la flexibilitat deixa de ser virtut quan es converteix en informalitat i poca seriositat a l’hora de tirar endavant allò que s’ha decidit. La virtut de la programació deixa de ser virtut quan esdevé quelcom encotillat que no permet cap mena de modificació i es converteix en encarcarament.
Quines aplicacions té això? Doncs moltes: en el cas d’obres, a nivell de pressupostos, de quines necessitats es perceben, de poder donar raó de com s’han gastat els diners, etc. Hi ha ONGs (serioses, ho puc dir) que han tingut grans frustracions en aquest sentit amb experiències en diferents països africans, tot i ser projectes nascuts de les mateixes entitats locals. 

Per mi, és un aprenentatge bestial. Jo soc occidental de cap a peus en tot això que us deia. M’agrada preveure els projectes amb el màxim detall possible. I he de trobar l’equilibri entre la flexibilitat africana i la programació occidental, discernint quan m’he d’adaptar jo i quan els he de demanar que facin un esforç.
Crec que tots podem aprendre de tots. 

Les imatges són de carrers de Tororo: la primera és el centre del poble, i l’altra és d’unes paradetes al carrer.