Tot va començar a Vaishali, a l’estat de Bihar, a l’Índia. Vaishali és considerat, juntament amb Bodhgaia, un del llocs més emblemàtics del budisme. Es diu que Buda Sakyamuni, després d’assolir el Despertar sota l’arbre de bodhi a Bodhgaia al segle III aC, solia passar la temporada de pluges a Vaishali, on es reunia amb els seus deixebles.
Segons fonts historiogràfiques, passats cinc anys del Despertar de Siddharta Gautama, va ser també a Vaishali on Mahaprajapati –la seva tia i mare adoptiva- li va demanar al Buda, per tercera vegada, que permetés admetre dones a l’orde monàstic. Es diu que el Buda, conscient de la gran amenaça que això representava per a la societat patriarcal d’aquella època, en principi, es va mostrar reticent a l’hora d’ordenar dones monges.
Però aquella vegada Mahaprajapati no anava sola, anava amb 500 dones més. Havien decidit, totes elles, desobeir i fer front a les exigències i obligacions socials a les que estaven sotmeses. Es van rapar el cap, es van vestir amb les túniques color safrà dels renunciants, i van emprendre el llarg camí cap a Vaishali. Hi ha relats textuals que descriuen les condicions deplorables en les que finalment van arribar; tanmateix es van seure a terra davant al portal declarant que no s’aixecarien fins a ser admeses.
Aquella marxa de 500 dones a la recerca de la seva llibertat es considera la primera manifestació feminista de la història. En aquella ocasió, van aconseguir que el Buda finalment acceptés la seva admissió a l’orde monàstic amb la condició que les monges assumissin 8 vots més que els monjos, tots ells relacionats amb la submissió i vigents encara avui dia.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.