Vés al contingut
nuvol, cel

Perquè una tradició religiosa es mantingui viva i segueixi sent font d'inspiració ha de ser flexible i capaç d’adaptar-se a l’època en què es troba. Això, sovint, comporta grans reptes que hem d’estar disposats a afrontar i a superar.

Per a poder extreure el llegat de saviesa de les tradicions religioses hem de saber diferenciar els aspectes religiosos i culturals –que sovint corresponen a una època pasada i a vells paradigmes- de tot allò que encara avui ens pot ajudar i inspirar. Hem de ser capaços d’extraure la seva essència, recollir i preservar la seva dimensió mística o espiritual. Hi ha d’haver una disposició a transformar el que és cultural o circunstancial i a preservar el que és essencial o fonamental, destriar el grà de la palla.

Però aquest destriar el grà de la palla requereix la humilitat de reconèixer que els embolcalls imprescindibles durant una època deixen de ser-ho en una altra. Despullar-se, desaferrar-se de tot allò que potser ha vertebrat la pròpia experiència i ha permès tenir una identitat. Recordem que les tradicions religioses o espirituals no són sinó mitjans per a reconèixer allò que realment som, i la nostra veritable naturalesa no és la identitat religiosa.

Només arribant al cor de les religions podrem trobar el vertader tresor que ens aporten. La palla ha servit per a protegir el gra, per a nodrir-lo, però arribat el moment de maduresa se l'ha de deixar germinar.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.