L’època actual a la qual ens trobem ens obliga a fer grans canvis profunds, ens empeny vers una percepció de la realitat integradora, holística, en la qual les dualitats es complementen sense perdre la seva especificitat: el cos i la ment, la ciència i la mística, l’espiritualitat i el compromís social, les religions teistes i les no-teistes, Orient i Occident… convergències les quals ens aporten nous paradigmes que ens obren a una consciència més àmplia, una nova manera de fer i ser.
Però perquè aquest canvi sigui realment de debò, hi ha d’haver un procés interior, una transformació interior, hem de sentir, i no només saber, que tots formen part d’un tot més gran que és la Terra, que tots formen part d’una gran família que és la humanitat. Hem de ser capaços de transcendir aquesta noció errònia d’un jo autoexistent, independent de la resta, superar la visió estreta i limitada de l’egocentrisme, passar del jo al nosaltres.
