La ciència moderna ens mostra una visió policèntrica i holística de la realitat: un tot indivisible i indiferenciable de les parts que la componen. Tal com s’explica en la mítica obra El Tao de la física de Fritjof Capra, cada part conté el tot.
En la literatura vietnamita es diu que el cosmos sencer es troba en la punta d'un cabell i la lluna i el sol en un gra de mostassa. Si prenem com a exemple el cos humà, veiem que les peculiaritats de cadascuna de les parts – el cap, les mans, els peus, etc –actuen com a condicionants del tot, el cos. Si alguna cosa existeix o es manifesta és perquè s'han reunit i interrelacionat infinites causes i condicions que ho han fet possible. Res pot existir per si mateix, si no és a través d'aquest flux constant d'infinits elements en moviment i interacció. La realitat és pur dinamisme. Actualment, podem afirmar científicament que la base de la realitat no és la matèria mesurable sinó la consciència.
Les tradicions religioses i espirituals ens recorden l’existència d’aquesta dimensió interior, intangible als ulls de la ciència convencional, que és el què ens fa veritablement éssers humans. I no només això, sinó que també ens ofereixen guies de com accedir a aquest món interior, mapes per arribar al despertar de la il·lusió de l’ego. En paraules de Raimon Panikkkar, “En aquest món convuls, impregnat de confusió, només hi sobreviuran els místics”.
