Vés al contingut
blog-castellà-compassió

Compassió, karuna en sànscrit, no es refereix al sentiment de llàstima o pietat que podem sentir en percebre el sofriment dels altres, perquè això implicaria una perspectiva dualista de jo i els altres. La veritable compassió emergeix d'una sensació de proximitat amb els altres éssers. El jo s'experimenta inseparable de la trama de la vida en la qual tots estem intrínsecament interconnectats, com si es tractés de cèl·lules d'un mateix cos.

La compassió no és una qualitat passiva, tot el contrari, implica acció que neix del desig de voler alleujar el sofriment. Comprens el sofriment d'un altre ésser, però a més, sorgeix la intenció d'actuar per alleujar aquest sofriment. En el cultiu de la compassió, és essencial reconèixer el sofriment i la seva veritable naturalesa, tant el propi com el dels altres. Si no som conscients del sofriment, no podem alliberar-nos d'ell, de la mateixa manera que si no som conscients que estem malalts no podrem curar-nos. El primer pas per superar-lo és acceptar-lo, abraçar-lo, i no tractar d'aniquilar-lo. Es diu que el 95% del sofriment que experimentem és a causa del fet de no acceptar el 5% restant.

El naixement, l’envelliment, la malaltia i la mort és sofriment. A més, tots experimentem el sofriment del canvi, el d’haver de separar-nos dels qui estimem, el de no tenir el que volem, el de tenir el que no volem, i la por de perdre el que finalment tenim. Si investiguem, veurem que tothom, en un moment o altre, passem per aquestes experiències doloroses, en aquest sentit, tots som iguals. Però només reconeixent el mateix sofriment serem capaços de comprendre el sofriment dels altres.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.