Aprendre a desprendre’ns

Tots els elements de l’univers, fins i tot els més diminuts, les anomenades partícules elementals, han passat per infinits processos de creació, evolució i desintegració. Si observem des d’una ment realista o científica, veurem que quan una cosa es desintegra o deixa d'existir, en realitat no desapareix, sinó que es transforma en una altra cosa, i novament comença un nou cicle de creació, evolució i desintegració. És un procés circular sense principi ni final.

Aquesta visió dinàmica de l’existència ens porta directament a contemplar el caràcter transitori de la vida. Si sabem científicament que la vida és canvi constant, per què ens costa tant acceptar la mort? La mort forma part de la vida. Sense l’hivern mai arribaria la primavera i sense la nit mai podria fer-se de dia. No ens podem fiar dels sentits: aparentment veiem formes sòlides, però en realitat tot són partícules en constant moviment, els nostres sentits no capten els canvis subtils. Només acceptant la mort no podem viure plenament la vida. La por i l’angoixa que ens produeix la no acceptació de la mort és perquè ignorem el caràcter transitori de la vida.

Solem aferrar-nos a les coses i a les persones negant la realitat que tot canvia constantment. Ens angoixa saber que, en algun moment, haurem de desprendre’ns d’allò que ens agrada i d’aquells a qui estimem. I aquesta és la gran ironia: La nostra lluita per retenir no pot sinó provocar el mateix dolor que intentem evitar. Tinguem-ho ben present: aprendre a viure és aprendre a desprendre’ns.