Riiiinnnng!!! (Testimoni marista)

Riiiinnnng!!!

Cada matí quan sona el despertador estic mig adormit, em costa obrir els ulls i penso… “Quin pal haver-me d’aixecar tant d’hora, amb lo cansat que estic, perquè ahir vaig treballar de sol a sol…”

¡¡***!! Flicrrrssrrsrs (so de rebobinat!)

Cada matí quan sona el despertador i d’un salt surto del llit, penso què és una bona oportunitat per a sentir en la pròpia pell la bondat infinita d’aquell que ens estima totalment, l’Abbà, el papi que ens abraça amb una tendresa infinita perquè ens estima amb bogeria… I comença el meu dia amb un esperit nou i renovat… I amb un somriure d’orella a orella. Amb unes ganes tremendes de donar-me, de ser un petit (però fidel) testimoni de Jesús, el gran Jesús, i del seu Evangeli...

No és gens fàcil. L’Evangeli és molt radical, estimar els enemics, no judicar els altres, veure el bo de cadascú, donar i rebre el perdó, entregar fins i tot la pròpia vida... Ufff! Però el Bon Déu que ens dóna la mà, ens ajuda a escampar aquesta bona nova entre els infants i joves. És la meva motivació i el meu principal pensament per aixecar-me cada dia amb aquest somriure, amb una disposició que em faci ser un senzill deixeble, un petit germà de Maria.

I durant el dia tot són mostres d’aquesta estimació. Des de la salutació del primer company profe amb el que em creuo, l’abraçada del petit de l’agrupament escolta, el somriure còmplice de l’alumne que s’ha sentit valorat i estimat. La classe, la tutoria, l’acompanyament dels adolescents. L’eucaristia amb els germans de la comunitat. El compartir fratern. El treball pastoral amb l’equip que està engrescat amb el projecte d’ambientació religiosa de l’escola. La catequesi, espai privilegiat d’anunci. Les reunions a hores intempestives amb monitors, pares, profes... El darrer pensament a la bona Mare abans d’aclucar els ulls... Esgotat. Però feliç, sentint-me estimat. I ara sí, al dia següent tot són motius per a aixecar-se, això segur!

Click! (Llum apagada)

G. Vicenç Medina, Maristes Valldemia (Mataró)