La importància dels Aplecs de l’Esperit en la Pastoral amb els joves

Fa uns trenta anys que les delegacions de joventut de les diòcesis amb seu a Catalunya i en una bona colla d’anys les de les Illes Balears, van entomar amb il·lusió l’organització de l’Aplec de l’Esperit.

Amb onze aplecs organitzats només cal mirar les fotos de l’arxiu del Secretariat Interdiocesà de Joventut per adonar-se que d’aquells aplecs dels anys vuitanta als d’ara han passat moltes coses a nivell eclesial. Les edats ja no són les mateixes, les quantitats no són les mateixes, fins i tot els lemes han canviat radicalment i els objectius pastorals de fons són diferents.

Malgrat les diferències de fons i de forma l’Aplec de l’Esperit és un moment important per a la pastoral amb joves del nostre país. Ho és perquè, encara que hem dit els canvis que ha experimentat, la trobada manté en el seu interior unes característiques que no muden: l’eclesialitat de l’acte, la trobada amb Jesús i el no sentir-se sol com a cristià en formació. Un aplec eclesial significa que no té la intenció de ser una trobada sinó de fer Església i sentir-se Església en comunió. És una sensació vital pel cristià i sobretot pel jove, que és un cristià en formació. Un jove que ha d’esdevenir adult en la fe i ser peça clau per al futur ha de tenir experiències constants d’eclesialitat i això s’aconsegueix quan s’experimenta la comunió amb els germans, amb els germans afeblits i sobretot amb els nostres pastors.

Per un jove és fonamental la relació amb el seu bisbe, ja que n’és el pastor i el guia del seu camí de fe. Sentir-se conegut i estimat pel pastor diocesà és vital perquè aquell noi o noia s’engresqui a ser deixeble de Jesús. A l’Aplec els joves poden estar amb els seus bisbes, confiar-los el que tenen en el fons del seu cor, poder-hi establir una relació familiar...

L’Aplec de l’Esperit és la comunió feta visible de les Esglésies amb seu a Catalunya i el senyal que, malgrat les dificultats i els sacsejos que la barca experimenta per culpa del temporal, la nostra Església va endavant.

Enguany l’ Aplec, l’hem celebrat a la ciutat de Banyoles, als voltants de l’estany que porta el seu nom. Un aplec a l’aire lliure amb fortes referències bíbliques i amb feedbacks amb el llac de Galilea. Realment el lloc era el més adient per a fer-ho, però encara que l’escenari era fantàstic el que realment ens interessava és la trobada amb Jesús; aquesta experiència vital que tot cristià ha de fer: trobar-se amb Jesús perquè ell faci meravelles amb tu, trobar-se amb Jesús per canviar el cor, trobar-se amb Jesús per ser plenament feliç i fer-ne partícips als altres. Tota trobada d’Església que no tingui com a objectiu aquesta experiència amb Jesús, viu i present en el món, serà buida i no servirà per a res. La trobada amb Jesús es va facilitar a l’Aplec de Banyoles mitjançant la Paraula de Déu, la pregària, els testimonis, els pobres i l’Eucaristia.

El programa Signes dels Temps de TV3 va fer un bonic reportatge de tot l’Aplec de Banyoles. Em va cridar l’atenció una frase que sortia constantment quan els joves eren entrevistats: “véns a l’Aplec i t'adones que no estàs sol”. Aquesta experiència també és fonamental per el jove cristià en formació. No sentir-se sol, veure que, tot i ser pocs, els divendres o dissabtes als locals de la seva parròquia a la mateixa hora hi ha un munt de nois i noies al seu país que intenten viure el mateix.

Estar amb dos mil cinc-cents joves un dia i celebrar, pregar i viure Jesús amb alegria, felicitat i acompanyats d’adults que els estimen i els acompanyen no té preu. Participar a un Aplec de l’Esperit és donar una injecció de moral als nostres joves però també als nostres bisbes, als preveres i diaques, als religiosos i religioses, als nostres catequistes i acompanyants.

L’Aplec no només va dirigit als joves, també va dirigit als més grans que tenen la responsabilitat d’acompanyar-los i d'acostar-los al Senyor. I enguany també ha estat un Aplec que ha tocat de peus a terra fent participar els joves a ser cristians enmig del món, sobretot amb els germans afeblits, els pobres i els qui la crisi econòmica està maltractant més, tot compartint amb ells la seva joia, alegries, tristeses i angoixes.

Tornar al que és essencial és el que ens ha ensenyat el papa Francesc en aquest any i escaig de pontificat i és el que des del SIJ ens vam proposar amb la celebració d’aquest Aplec 2014 a Banyoles. I només demanem que el Senyor ens continuï beneint amb les celebracions de l’Aplec de l’Esperit a casa nostra.

Mn. Jordi Callejón, delegat episcopal de joves de Girona

(Article publicat a la revista El Bon Pastor. N. 55/56. Juliol/Agost 2014)