Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

T’has plantejat mai viure en un món en silenci? On l’única informació que pots rebre és visual, tàctil o olfactiva? Aquest és el món on visc jo, un món en silenci però alhora un món gairebé perfecte per a mi on la sordesa no és un impediment per ser feliç.

 
Patir una sordesa profunda per a mi ha estat un regal, jo no seria la persona que sóc ara si hagués nascut oient i estic molt contenta de ser com sóc! Si he arribat on sóc, amb 21 anys i amb una carrera de Magisteri Infantil acabada, treballant en el món de l’educació, amb carnet de conduir, ballant, essent monitora d’esplai... és gràcies a com han lluitat per mi els meus pares. Des del primer moment els meus pares van estar convençuts de que jo era una persona normal i que com a tal havia de fer una vida normal. Per tant, havíem de buscar tots els recursos necessaris per fer-ho possible sense rendir-nos mai. Els meus pares tenien clar que encara que fos sorda m’havia d’integrar tant com pogués al món que m’envoltava. És a dir, van decidir que jo no aprengués el llenguatge signat ja que l’entorn era totalment oralista. Els meus pares són músics i van fer que jo creixés enmig de la dansa i la música. La meva sordesa no ho va impedir ja que ballava imitant els meus companys i escoltava la música mitjançant les vibracions que aquesta emetia. Gràcies a tot aquest esforç ballo en un esbart, he fet dansa clàssica, hip-hop, toco el piano i estic investigant per aprendre a afinar a través de les vibracions. (seguir llegint)