Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(TSKV) Durant els temps d’exàmens, és una pregunta que se sent sovint entre els estudiants. Sobretot, si entres en una biblioteca i estàs a l’entrada. El temps no convida... sempre es troben excuses per no accedir a l’interior. Però quan accedeixes a les sales –o a l’habitació- trobes un ambient diferent, de silenci, de concentració, d’atenció que es respira. Semblant a una església o quan estem en meditació o pregària.

Potser l’estudi té una dimensió espiritual amagada. Els exàmens, els treballs... requereixen esforç, constància, eficàcia. Enmig d’una possible aridesa, hem d’experimentar l’incertesa d’haver d’esperar el resultat i la importància que aquest sigui –el més- positiu. Tots desitgem finalitzar –bé- i de pressa aquesta etapa prèvia a les vacances.
 
Generalment no es agrada haver de donar comptes. Considerem que és injust. Però no deixa de ser un repte, una lluita i un aprenentatge. Com la vida mateixa en molts aspectes: amics, treball, parella. Ens provoca tensió. Però en aquest procés puc aprendre molt de mi mateix. Reconèixer les meves reaccions, la meva forma de treballar, els meus rituals, les meves manies. Percebo que els altres són diferents, tenen altres formes d’afrontar-ho, m’interpel•la i n’aprenc. Vaig corregint o reforçant. Agraeixo les meves capacitats o accepto les meves limitacions.

Per què no m’aturo ara a pensar que vaig descobrint de mi mateix/a? Potser ho puc aplicar a la meva vida de fe, en relació amb Jesús. Ell mateix m’invita al compromís a l’aprenentatge: “Accepteu el meu jou i apreneu de mi, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera” (Mt 11, 29).
 

Òscar Fuentes sj