Vés al contingut

L’educació és, en si mateixa, un importantíssim servei essencial i, com a tal, ha de concentrar no pocs esforços i atencions del poder públic per assegurar-ne la universalitat, la qualitat, etc. Però, com tot servei d'aquesta naturalesa, i més quan no pot deixar de ser objecte propi de fonamentals llibertats públiques, el principal deure del poder públic ha de ser garantir-lo i ordenar-lo el millor possible, sense buidar de contingut aquelles llibertats, ni condicionar-les de tal manera que en la pràctica resultin una quimera, sense oblidar que l'aplicació de fons públics a l'efectivitat de les llibertats públiques i els drets fonamentals no pot ser utilitzada per restringir-los ni per subordinar-los en la forma que el governant de torn consideri més oportuna.

Als poders públics hem de recordar-los que se’ls exigeix l’obligació de finançar els centres privats en el marc que estableixi la llei. Hi ha aquí sens dubte un marge de prerrogativa per al legislador, però aquest espai queda limitat per la seva obligació de fer efectiu el dret a la gratuïtat, pel seu deure de potenciar (com tots els drets fonamentals) el dret a la llibertat d'ensenyament i a l’elecció de centre, de garantir la igualtat en el seu exercici i de remoure els obstacles que ho impedeixin o ho dificultin més enllà del que és raonable.

Podem reconèixer que, dins del contingut essencial de la llibertat d'ensenyament, el nostre ordenament no incorpora el dret dels pares que els seus fills rebin educació gratuïta al centre docent de la seva elecció en tot cas i sense cap excepció, considerant els límits materials del propi servei educatiu. Però resulta inalterablement derivada d’això la necessitat que el legislador formuli criteris sobre admissió d'alumnes, tenint en compte la complexitat creixent de l'estructura social i, en tot cas, sense oblidar les bases constitucionals del dret a l'educació. El límit infranquejable se situa en la prohibició d'establir adscripcions forçoses dels alumnes a un centre determinat, perquè una regulació en aquest sentit vulneraria el contingut essencial de la llibertat d'ensenyament. Amb aquesta finalitat tant se val el que digui la llei perquè la impossibilitat d’una adscripció forçosa és una exigència constitucional i el punt de partida en l'admissió dels alumnes és l'expressa demanda dels pares i l'acceptació, si s’escau, de l'ideari o caràcter propi. No es pot permetre la fallida del dret d'elecció com a primer pas per a l'adscripció d'alumnes: és evident que l’anul·lació del principi d’elecció no només destruiria un dret fonamental, sinó que convertiria en un sense sentit tot l'ensenyament concertat.

És reconegut que el dret a triar centre diferent dels públics és un «contingut primari de dret de llibertat» que s'integra en el contingut essencial del dret a l'educació, amb la seva dimensió prestacional ineludible. Al seu torn, aquesta dimensió prestacional, que justifica la programació pública de llocs escolars (en particular, en els nivells obligatoris), no es pot entendre al marge de la lliure opció educativa ni tampoc al marge de la participació en aquesta programació dels titulars de les ofertes i demandes educatives privades.

La programació dels llocs escolars estableix les bases d’accés al sistema educatiu i, per tant, és el primer pas per a permetre assolir una plaça gratuïta d’entre l’oferta existent i d’acord amb les preferències dels usuaris. I perquè sigui adequada ha de garantir la possibilitat d'escollir el centre docent, d’acord amb els criteris previstos a la llei, que mai podrà imposar una adscripció o destinació forçosa, sinó la redistribució ordenada sobre sol·licituds preexistents que mostren les prioritats dels pares. Una vertadera lleialtat a l’ordenament, compromesa tant amb la igualtat com amb la llibertat, obliga a una programació de l'ensenyament neutral amb tots els seus components (a partir, per descomptat, del compromís amb els valors i drets socialment adoptats), excepte amb la demanda efectiva -i no mediatitzada per obstacles econòmics- dels usuaris del servei.

No podem allargar-nos. Cal desitjar que la programació escolar respongui al que disposen els textos bàsics del nostre ordenament, i tingui sempre com a objectiu satisfer la real demanda previsible, sense alterar-la apriorísticament de manera artificiosa i amb interessos espuris i, menys encara, d’acord amb la voluntat del poder polític de torn.

En l'educació han de prevaler sempre les preferències expressades en la demanda, no els interessos de l'oferta, per altruistes i vinculats a l'interès general que es puguin pretendre.

Temàtica

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.