Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La llibertat dels pares per triar, en la mesura del possible, el tipus d'educació que volen per als seus fills i filles; el centre on volen que rebin l'educació (que no només la instrucció) és un dret fonamental, reconegut com a tal per la carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i per la Constitució Europea i per la resta de l’ordenament, nacional i internacional. La possibilitat d'elecció de centres privats o privats amb concert educatiu, amb una oferta educativa diferent de l'estatal, íntimament lligada al dret de creació de centres, és signe inequívoc de llibertat i garantia d'autèntic pluralisme i democràcia.

Correspon a l'Administració la tasca de programació de llocs escolars gratuïts. No ho posem en dubte. Però aquesta tasca no pot ser arbitrària i ha de ser objecte de limitacions. A l'hora de programar les places escolars gratuïtes a la zona on es van a oferir, l'Administració resta obligada no només a tenir en compte, sinó a garantir -en la mesura del possible- la cobertura de la demanda social de places en els centres, en què es concreta el dret dels pares a la lliure elecció de centre. Una demanda social i una lliure elecció, però, difuminades i falsejades de manera històricament injusta, perquè la manca de finançament per a complir el mandat de gratuïtat de plaça escolar les condiciona des de la implantació del mateix sistema de concerts i n’impedeix l’execució amb plenitud de garanties.

En darrer extrem, és la programació la que s'ha d'adequar a la lliure elecció de centre dels pares i no l'exercici del dret a la lliure elecció de centre dels progenitors el que s'ha d'adaptar a una planificació que l’Administració no por convertir en unilateral, dirigista o arbitrària. En cas que existís una sobreoferta de llocs escolars gratuïts en una zona geogràfica, l’Administració l’ha de programar amb dues opcions: que la realitzi decidint unilateralment i de forma arbitrària quins llocs o unitats han de reduir-se, o que ho decideixin els pares en l'exercici de la seva lliure elecció de centre. Insistim, una lliure elecció real i eficaç i no condicionada per factors econòmics, com ara és el cas.

Si en el nostre sistema educatiu només s'hagués reconegut la igualtat en l'accés a l'educació i no la llibertat i el pluralisme educatius, llavors podria estar justificat que el poder públic adoptés la primera de les alternatives abans esmentades. Però la llibertat i el pluralisme han d'estar necessàriament presents en el Servei d’Educació de Catalunya, i en conseqüència la primera de les possibles formes d'intervenir ha de restar totalment descartada.

I a l’hora de programar els llocs escolars, cal tenir molt clar l’ordre dels factors. No s’hi val a invertir els termes d’actuació. Ja hem comentat que el marc general d’actuació administrativa ha de conjuminar el dret a l'educació en igualtat d'oportunitats a través de la programació general de l'ensenyament, que ha de garantir la qualitat de l'educació, l'equitat en l'escolarització de l'alumnat i la possibilitat d'escollir centre.

I especialment en ordre als recursos, l’acció administrativa no pot alterar l’esquema. El primer i més important aspecte és el de complir amb el principi de la suficiència de recursos públics per a la gratuïtat. L'Administració educativa ha d'assegurar els recursos públics per a fer efectiva la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris i dels declarats gratuïts (arts. 50.1 i 199 LEC; art. 88.2 LOE). I en paral·lel, però sempre considerant que l’anterior ha d’estar sempre cobert, la provisió de recursos addicionals, de forma que l'Administració educativa aporti recursos addicionals als centres públics i concertats en funció de les necessitats educatives específiques i la tipologia de les famílies dels alumnes que atén el centre i en funció de les característiques socioeconòmiques de la zona (art. 48.5 LEC). I finalment, pel que fa a les activitats o als serveis que no tenen caràcter gratuït, però que estan associades a l'escolarització (activitats complementàries, servei de menjador escolar, etc.), l'Administració educativa ha d'establir els ajuts necessaris per garantir l'accés dels alumnes socialment desfavorits, en funció de les seves característiques socioeconòmiques (arts. 6.3, 50.3 i 202 LEC).

I si l’activitat de programació hagués d’arribar a un constrenyiment de llibertats (com, per exemple, pel que fa a la llibertat de creació de centres), aquesta ha de ser interpretada restrictivament, com orienta el nostre ordenament. La necessària programació general de l'ensenyament ha de respectar el sistema educatiu plural, actualment vigent i complir amb els requeriments que s’imposa per garantir el Servei d’Educació de Catalunya.

Perquè a casa nostra no s'ha consagrat un Estat docent o de monopoli educatiu. Els poders públics, per contra, garanteixen el dret de tots a l'educació a través d'un sistema plural i lliure. En moments de crisi pot semblar temptador d’obviar-los i això seria molt perillós. Convé no oblidar aquests principis i recordar-ne l’existència i protecció.