Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Des que va entrar en vigor el nou decret regulador del procés de preinscripció i matrícula, els diversos representants de l’administració educativa no han cessat de recordar-nos que totes les escoles estan obligades a l’escolarització equilibrada de l’alumnat i actuen en conseqüència assignant alumnat a les escoles. Com si no fóssim conscients que estem complint amb aquesta obligació en un context de precarietat i desproporció pel que fa a les obligacions que l’administració hi contrau.

En aquestes actuacions administratives, s’insisteix sovint a establir com a criteri orientador –en aparença bàsic o prioritari–, tant en la programació com en l’admissió als llocs escolars, “el principi de corresponsabilitat en la lluita contra la segregació escolar”. Aquesta afirmació, però, exigeix una substancial matisació. Perquè aquest anomenat “principi” no és previst en l’article 2.1 de la LEC–el qual estableix, per exemple, el principi de “la inclusió escolar i la cohesió social” com a principi rector del sistema educatiu, en la lletra f)–, al 43.1 –que en la lletra a) reenvia als principis establerts en el títol preliminar-, ni tampoc en els preceptes de la LOE, que es refereixen a un objectiu o fi d’evitar la segregació en les normes sobre el procediment d’admissió (article 84.1).

És una qüestió de principis, perquè precisament l’exercici de la potestat reglamentària del govern es troba circumscrit per uns límits precisos: jerarquia normativa, matèries reservades a la Llei, principis generals del dret i interdicció de l’arbitrarietat. I passa també que, en exercici de la funció de desplegar i concretar la llei, no correspon a la potestat reglamentària determinar el contingut dels principis legals.

Sí que són principis del nostre ordenament, entre d’altres, l’objectivitat, en el sentit que la potestat no s'exerceix per satisfer una finalitat o intenció subjectiva de titular de l'òrgan que actua, sinó el fi públic al qual atén; el de la presumpció de certesa o raonabilitat de l'actuació administrativa, suportada per l'especialització i la imparcialitat dels òrgans establerts per realitzar l’actuació; la prohibició d’una adscripció forçosa de l’alumnat, que deriva del dret d’elecció de centre consagrat al nostre ordenament i que també inclou els alumnes amb necessitats de suport educatiu; que l’equilibri en l’admissió d’alumnes requereix la garantia d’una adequada i equilibrada escolarització de l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu amb les obligacions d'establir una proporció equilibrada d’aquest alumnat i de garantir els recursos personals i econòmics necessaris als centres per oferir aquest suport (LOE, 87); que correspon a les administracions educatives assegurar els recursos necessaris perquè l’alumnat que requereixi una atenció educativa diferent de l'ordinària per presentar necessitats educatives especials, per retard maduratiu, per trastorns del desenvolupament del llenguatge i la comunicació, per trastorns d’atenció o d'aprenentatge, per desconeixement greu de la llengua d'aprenentatge, per trobar-se en situació de vulnerabilitat sòcio-educativa, per les seves altes capacitats intel·lectuals, perquè s'han incorporat tard al sistema educatiu o per condicions personals o d'història escolar, perquè puguin assolir el màxim desenvolupament possible (LEC, 6, 48, 81, LOE, 71). I, d’aquests principis, se’n deriva una obligació de l’Administració: la progressivitat en l’aplicació de diferents mesures del decret, com ara la de l'establiment de la proporció màxima d'alumnat amb necessitats educatives específiques per centre a partir del curs escolar 2022-2023 en l'admissió a P3 i la de les previsions de la secció 4 del capítol 6 (els criteris d'accessibilitat econòmica i de no-exclusió en la provisió d'activitats complementàries i en els serveis escolars dels alumnes amb dificultats), que s’aplicaran progressivament en funció dels ajuts econòmics establerts i dels recursos públics esmerçats per l'Administració educativa per garantir l'atenció de l'alumnat amb necessitats educatives específiques, d'acord amb els principis de suficiència financera.

Per a aquest curs 2021/2022, hi ha compromesos una mica més de 21 milions d’euros a les escoles concertades per al suport a l’escolarització de quasi 21.300 alumnes amb perfil NESE derivat de situacions sòcio-econòmiques desafavorides. Les escoles concertades han escolaritzat aquest alumnat i resten a l’espera de rebre les dotacions pertinents perquè, si no, caldrà preguntar-se com s’ha d’interpretar aquest “principi” de coresponsabilitat.

L’escola concertada té molt clars els seus principis d’actuació, entre els quals, un dels bàsics és l’educació de l’alumnat vulnerable, cosa que n’implica l’escolarització. Aquests principis s’han d’aplicar de manera proporcional, justa i recíproca. Tothom ho té així de clar?