Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

En pocs dies hem demanat la participació de la comunitat educativa, i d’altres persones del seu entorn, en el procés d’al·legacions als decrets. Primer per al de Programació i admissió. Ara pel de Concerts. Sens dubte, les més de 122.00 al·legacions, a les quals s’han de sumar entre 15 i 20.000 al·legacions lliurades directament , han tingut una acollida excepcional en els àmbits polítics, parlamentaris, institucionals i socials. També hem pogut seguir el ressò als mitjans de comunicació. Una repercussió que ha fet que moltes veus s’hagin alçat demanant pausa, interlocució i consens. Ens consta la voluntat de diàleg del Departament. Aquests decrets no poden trencar l’equilibri que la LEC, i el seu íntegre desplegament, ens proporciona. I el Govern i les institucions no poden ser impermeables a l’expressió de preocupació de tants ciutadans i ciutadanes.

Per això no podem disminuir esforços. Cal que les al·legacions al decret de concerts siguin tant o més nombroses que les presentades al de programació i admissió. La nostra veu ha de ser contundent i multitudinària. No anem en contra de ningú. Simplement defensem uns drets que ens corresponen, compartint-los amb aquells que més ho necessiten. Els pares i mares tenen dret a poder escollir centre, amb les úniques limitacions de l’existència material de places, perquè tenen dret que els seus fills i filles s’eduquin d’acord amb les seves conviccions o el projecte que vulguin triar. Tenen dret a poder accedir en condicions d’igualtat a les escoles, sense que la barrera econòmica sigui un impediment. Tenim dret a dirigir i organitzar els nostres centres, dins el marc que la llei contempla. Totes les famílies tenen dret a una escolarització en igualtat d’oportunitats. Tenim dret a una estabilitat del sistema que permeti fer la nostra feina amb seguretat. Tenim dret a un lloc de treball estable. I l’Administració ha de treballar per garantir aquests drets, fent ús objectiu de la programació escolar i garantint la gratuïtat dels llocs escolars dels ensenyaments obligatoris.

Respecte dels decrets, en especial el de concerts, és molt el que es pot dir i poc l’espai disponible. Per això un editorial més extens que l’habitual. Són dues normes que afecten de manera molt directa els drets a l’educació i a la llibertat d’ensenyament. Efectivament, correspon a l’Administració la programació de llocs escolars gratuïts. Però aquesta no pot ser arbitrària i ha de ser objecte de limitacions. La programació ha de garantir el dret a l'educació i l'harmonització amb els drets individuals dels alumnes, les famílies o els tutors, el dret a la creació i la direcció de centres, les previsions de finançament del sistema i l'ordenació de les etapes educatives. També l’administració és l’encarregada de regular l’admissió d’alumnes, amb uns objectius: garantir el dret a l'educació, l'accés en condicions d'igualtat i la llibertat d'elecció de centre per pares o tutors i atendre una adequada i equilibrada distribució dels alumnes, sense que hi hagi discriminació per raons ideològiques, religioses, morals, socials, de sexe, de raça o de naixement. No ens ho inventem. Ho diuen la LEC i la LOE, l’Estatut d’Autonomia, la Constitució...

Tots dos decrets tenen com a referent el Pacte contra la segregació. Els dos fonaments del Pacte són la corresponsabilitat i el finançament. No hi ha millora sense un finançament per fer-la possible, sabent que aquesta corresponsabilitat ens ateny a tots els centres que formem part del Servei d’Educació de Catalunya, i per això vàrem subscriure’l.

I què ens trobem? El projecte de decret de programació i admissió, a dia d’avui, ni tan sols inclou memòria econòmica. És més, afirma que no és necessària (!!). El de concerts sí que en té, i conclou que cal un finançament públic suficient dels centres, tal com preveu la LEC, per garantir estàndards de qualitat equivalents per al conjunt de centres del Servei d’Educació de Catalunya, i també per garantir la gratuïtat real de l’ensenyament i que les quotes no esdevinguin un factor de segregació escolar tal com succeeix actualment. Alhora, reconeix que cal incrementar la dotació dels mòduls dels concerts educatius per garantir la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris dels centres que formen part del Servei d’Educació de Catalunya. Fins i tot quantifica els imports que cal injectar als centres concertats per avançar en aquesta garantia de gratuïtat, xifrant-los en 145 milions d’euros. Tot i que no estem d’acord amb aquesta quantitat, cal dir que és un pas endavant.

Molts reconeixements i moltes bones paraules... però cap concreció. No es determinen calendaris ni compromisos temporals per fer efectiva aquesta injecció econòmica. I com es constata en aquest exercici econòmic, la partida associada a pal·liar l’infrafinançament i a combatre la segregació per al 2020 és igual a 0 (zero, per als qui pugui confondre la tipografia). I, segons recull la premsa, la Directora General de Centres Concertats ha declarat que aquesta xifra és provisional i admet que no hi ha calendari per a injectar aquests 145 milions. Un pas endavant, quatre passos enrere.

Perquè el que sí que aplicarà el decret de concerts seran els nous requisits per poder renovar el concert. Es recullen a l’article 34 del projecte de decret. Recordem que per renovació s’entén el nou període de vigència d’un concert, que és de 4 o de 6 anys, un cop extingida la vigència anterior. Fins ara, els concerts s’han renovat automàticament, si no és que els centres deixaven de disposar dels requisits pels quals van accedir, incomplissin molt greument la normativa de concerts o no hi haguessin consignacions pressupostàries. Ara es creen nous requisits: tenir escolaritzat un nombre d’alumnes amb necessitats educatives específiques que determinarà el Departament considerant la mitjana dels centres de la zona; com a mínim el 60% de l’alumnat escolaritzat haurà de tenir el seu domicili habitual a la zona; el centre haurà d’haver garantit durant el període de vigència extingit que l’alumnat amb condicions socioeconòmiques desafavorides hagi accedit equitativament a les activitats complementàries, a les extraescolars i al serveis en els termes establerts a la normativa reguladora del procediment d’admissió, termes que consisteixen que s’ha d’evitar la no-participació de l'alumnat en aquestes activitats o serveis per raons econòmiques, vetllant els centres públics i concertats perquè cap alumne amb dificultats per sufragar-ne el cost quedi exclòs de les activitats complementàries i dels serveis complementàries, amb el suport de l'administració educativa.

Altres requisits són que també durant el període de vigència extingit s’haurà d’haver garantit l’accés equitatiu a l’alumnat que no disposa de recursos econòmics per assumir el cost del transport escolar i que  també durant el període de vigència extingit s’hagin aplicat a les activitats complementàries, a les activitats extraescolars i als serveis escolars un preu no superior al que hagi fixat el Departament d’Educació, que mai serà superior a la mitjana dels centres concertats en el percentatge que determini el Departament. Finalment, dos requisits més: tenir un nombre total d’alumnes no inferior a la mitjana que, a aquests efectes, hagi establert el Departament per als centres de la zona educativa respectiva i complir el principi de coeducació per mitjà de l’escolarització mixta.

Hem de prendre consciència de la importància d’aquests condicionants. El mateix decret diu que el departament revisarà d’ofici els concerts educatius i proposarà al conseller o consellera la renovació automàtica dels centres que compleixin les condicions per a la renovació i la denegació de la renovació dels que no ho facin. I cal remarcar que l’accés equitatiu a les activitats complementàries, extraescolars i serveis escolars i transport escolar ha d’haver estat garantit abans no finalitzi la vigència dels actuals concerts, o sia, una imposició amb caràcter retroactiu. Això sí, el projecte de decret de programació i admissió ni tan sols contempla mesures econòmiques -quan el propi decret diu que l’administració ajudarà en aquest sentit- i el de concerts, que sí la contempla, després no defineix cap termini d’aplicació. Com es pot lligar, tot això?

El decret de concerts també preveu, per remissió a la normativa de programació i admissió, la programació anual de l’oferta educativa, que podrà comportar la supressió d’unitats concertades abans que les famílies hagin pogut optar pel centre de la seva preferència.

S’afirma també que aquests decrets són fruit del Pacte Nacional per l’Educació. Pot ser. Però aquest Pacte definia el concert educatiu com un instrument que l’Administració disposa per atendre necessitats d’escolarització en un marc de llibertat d’ensenyament, igualtat d’oportunitats i planificació de l’oferta educativa, com a garantia d’igualtat d’oportunitats i de gratuïtat i amb la suficiència. I establia un compromís d’estudi del cost de la plaça escolar que havia d’estar finalitzat... l’any 2006!! I la planificació de  l’oferta educativa havia de procurar l’estabilitat de l’oferta escolar com a principi d’actuació i l’avaluació de la totalitat de l’oferta escolar com a base de la planificació i la participació dels agents socials en la planificació educativa, i establia que l’Administració escoltarà els diversos agents socials i tindrà en compte l’existència i les possibilitats d’oferta de tots els centres. El Pacte Nacional per l’Educació va ser, sens dubte, un gran acord. Però va ser un pacte de caràcter social, sense participació explícita dels partits polítics i que es proposava com a objectiu final dotar Catalunya d'una llei d'educació pròpia. La LEC, aprovada pel Parlament per una àmplia majoria, és el veritable pacte de país que desenvolupa i concreta les competències d'educació a Catalunya.

No tanquem el debat. Continuem treballant pel consens. L’educació és un factor clau per a una formació integral de les noves generacions i, en conseqüència, per al progrés econòmic i social de Catalunya. Les escoles concertades, dins el Servei d’Educació de Catalunya, continuaran realitzant aquest servei.