Vés al contingut

Ja són molts anys sentint que l'ensenyament concertat va néixer com a subsidiari del l'ensenyament públic i que ha d'existir en aquells llocs als quals no arribin els centres públics. És tal el poder que té aquesta afirmació que, fruit d’aquesta concepció excloent i a totes llums errònia del que realment és el nostre sistema educatiu, que algunes administracions han entès que poden dur a terme polítiques que han propiciat que l’ensenyament concertat s’hagi reduït malgrat tenir una gran demanda social en els seus territoris.

Entenem que l’exigència sobre la llibertat d’ensenyament no pot passar per considerar una xarxa educativa com a subsidiària de l’altra que s’arroga el dret de ser única. L’ensenyament concertat no pot tenir un caràcter provisional que supleixi les mancances administratives, pendent dels balancejos de les polítiques de torn. El tarannà democràtic no està en l'exclusió, sinó en garantir en llibertat una educació gratuïta i de qualitat, sense cognoms enfrontats com a pública o privada, respectant el dret constitucional dels pares en l'elecció de centre. Tot això és més democràtic, més lliure, més just, fins i tot més social, en un règim de complementarietat i no de subsidiarietat.

Però és que, a més, la normativa educativa no contempla la subsidiarietat de les xarxes, sinó la seva complementarietat. El preàmbul de la LODE ja ho afirma. Referint-se als centres públics i als privats sostinguts amb fons públics diu “A la red dual integrada por estos dos últimos tipos de centros encomienda la ley la provisión de la educación obligatoria en régimen de gratuidad”. I la LOE ho recalca indicant “Se trata, en última instancia, de que todos los centros, tanto los de titularidad pública como los privados concertados, asuman su compromiso social con la educación y realicen una escolarización sin exclusiones, acentuando así el carácter complementario de ambas redes escolares, aunque sin perder su singularidad”.

També els tribunals han tingut ocasió de pronunciar-se. Serveixi com a resum la sentència del Tribunal Suprem de maig de 2016 que afirma «no resulta de aplicación el principio de subsidiariedad en relación con la enseñanza concertada(…). Esa afirmación no puede compartirse porque es contraria a la letra y al espíritu de la Constitución y de la Ley Orgánica del Derecho a la Educación». Continua «la Ley reguladora del Derecho a la Educación de 1985 y la Ley Orgánica de Educación de 2006 establecen un régimen dual para la prestación del servicio educativo, en lo relativo a la enseñanza obligatoria y gratuita. Es decir, el sistema pivota sobre dos ejes, la enseñanza privada concertada y la enseñanza pública». I acaba de manera contundent: «No se otorga, en dicha regulación legal, a los centros privados concertados un carácter secundario o accesorio respecto de los centros públicos, para llegar únicamente donde no lleguen estos últimos, es decir, para suplir las carencias de la enseñanza pública».

L’interès de determinades forces polítiques, que pot ser legítim, és que s’implanti una xarxa única, planificada i suficient de centres de titularitat i gestió pública. Però no és aquest el model que s’ha implantat al nostre estat i que l’ordenament recull, fruit de les aspiracions d’una societat que es considera plural i democràtica. El sis­tema edu­ca­tiu català és el punt de tro­bada entre ini­ci­a­ti­ves de caràcter social i pedagògic i un ser­vei bàsic garan­tit per la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. Tots els actors que for­mem part del Ser­vei d’Edu­cació col·laborem per garan­tir una edu­cació plu­ral, hete­rogènia i compromesa amb el Servei d’Educació de Catalunya. Perquè l’escola concertada treballa per la justícia social. És una escola compromesa amb la societat i ho demostra cada dia, però especialment en els moments difícils com els que estem vivint. Davant la complexitat social ha redoblat el compromís i ha adoptat una sèrie de mesures complementàries, dirigides especialment als alumnes en situació de vulnerabilitat. En definitiva, una mostra de com Cata­lu­nya es construeix a través d’una rea­li­tat social moderna i plu­ral on l’edu­cació juga un rol fona­men­tal com a motor del benes­tar per­so­nal i col·lec­tiu de la ciu­ta­da­nia i també de les famílies dels alum­nes en el camí cap al progrés i la justícia i on l’escola concertada és una peça essencial.

Però, per tal que un país avanci cap a la justícia i el progrés, cal implicació de totes les administracions i confiança en la iniciativa social. Confiar-hi, a més d’aportar riquesa de visions, projectes i mirades, contribueix a la pluralitat i compromís socials. Per això és necessari cuidar, potenciar i no ofegar el model de concertació social present a Catalunya en àmbits tan importants com el sanitari, el social i l’educatiu. La governança efectiva es basa en el diàleg, la confiança, la col·laboració i el consens, i des de l’Escola Con­cer­tada en general i des de l’Escola Cristiana en particular, segui­rem reforçant el com­promís de cons­truir una soci­e­tat que inte­gri, que acu­lli i que edu­qui els joves i els infants amb una mirada oberta al món des del plu­ra­lisme, la tolerància, la llibertat i el compromís.

Temàtica
Territori

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.