No ens incomoda parlar de segregació

No ens resulta gens incòmode parlar de la segregació. Actuem contra ella a diari. Som escola arrelada al poble, com­promesa amb la integració social de les persones de diferents cultures, que entén la diversitat com a element que enriqueix la co­munitat. Perquè allò que ens caracteritza com escola cristiana és oferir una edu­cació que afavoreixi el creixement integral dels infants i dels joves i no limitar-se a una pura transmissió de conei­xements o a ensenyar unes habilitats. Una educació que inclou les dimensions espiritual i re­ligiosa, necessàries pel desenvolupament òptim de la persona, havent entès que com escola cristiana podem contribuir a promoure el diàleg entre l’Església i la comunitat humana, en benefici mutu.

Escoles que, quan foren creades, els fundadors i fundadores sovint ho feren a les perifèries. “Cal anar a les perifèries si es vol veure el món tal com és”, paraules del papa Francesc que impregnen el seu pontificat. L’escola cristiana va intuir fa segles que el seu carisma l’obria a educar les persones ubicant-se a les perifèries no només geogràfiques, sinó també existencials.

Per tot això, en la mateixa mesura que no ens resulta incòmode parlar de la segregació, ens molesta observar certa profusió d’informes que qüestionen la implicació de l’escola concertada en l’acollida de l’alumnat més vulnerable, especialment el que és troba en situacions socioeconòmiques desafavorides, identificant el col·lectiu d’excloent o segregador. Les conclusions a què objectivament han d’arribar els estudis haurien de fugir de la predeterminació i del prejudici. Elaborar un discurs parcial i excepcionalista basat en l’elaboració d’informes “ex professo” no només és científicament qüestionable, sinó socialment arriscat.

L'OCDE, quan l’any 2019 publica “Balancing school choice and equity. An international perspective based on PISA”, estableix que la llibertat d'elecció, pròpia de la llibertat d'ensenyament, no ha de suposar un problema per a l'equitat. També EsadeEcPol i Save the Children (2021) conclouen que “diferents estudis mostren que més enllà de l'estructura residencial de ciutats i regions i de la doble xarxa pública-concertada, les polítiques educatives juguen un paper essencial en la segregació escolar”, remarcant que “la qualitat del debat s'ha empobrit ... correm el risc de continuar simplificant problemes complexos i abusar de falses dicotomies aparentment irreconciliables (diversitat-llibertat) i de lluites de legitimitats (pública-concertada)”. Bonal i Scandurra (2019) indiquen que la segregació escolar té un caràcter multidimensional i multicasual que “dificulta la identificació de mesures universals que tinguin validesa en qualsevol context territorial”, tot i que algunes es poden concretar, com ara “la necessitat de detectar eficaçment l'alumnat amb necessitats de suport educatiu i establir reserves de plaça proporcionals a la seva presència entre tots els centres del territori... desenvolupar contractes programa amb centres concertats per assegurar el necessari finançament que faciliti la distribució de l'alumnat socialment desfavorit. El terreny per recórrer en aquesta política és ampli”. Carabaña (2022) conclou que en la discussió pública entorn de la segregació, “no és estrany que el tema es redueixi a la segregació per tipus de gestió –pública, concertada o privada– dels centres. Però aquesta segregació per tipus de gestió és una part de la segregació general entre escoles ... arribant-se a la conclusió que la segregació acadèmica, o desigualtat de resultats entre escoles, és a l’Estat molt baixa en comparació internacional, I d’un presagi d’escassa eficàcia als intents de modificar-la a través de lleis orgàniques. Afegeix que la llei “divideix els ciutadans en dues classes, els afavorits que poden triar i els desfavorits que queden com a càrregues a repartir”. Com es pot deduir, apunts i conclusions diverses per a una qüestió de gran complexitat que exigeix apartar-se de parcialitats i d’apriorismes.

A les seves concepcions sobre l’escola, el papa Francesc considera l’educació com un acte d’amor, perquè genera vida en la seva pluridimensionalitat; un acte d’esperança que ajuda a trencar el cercle viciós de l'escepticisme, de la incredulitat, de la cristal·lització de concepcions i actituds contràries a la dignitat de l'ésser humà i un factor humanitzant del món, ja que ajuda a trencar l'individualisme, a apreciar les diferències, a descobrir la fraternitat, a responsabilitzar-se del medi ambient.

Atendre la diversitat, acollir tot l’alumnat en la seva dignitat, donar permanent resposta a una atenció de qualitat, des dels nostres diferents carismes sobre els que treballem constantment per a discernir quins recursos educatius, pedagògics, didàctics hem de renovar, per tal d'aconseguir que cada alumne li doni sentit al que aprèn i per a com generar per a tothom el seu desenvolupament vital i que pugi posar al servei dels altres les seves capacitats... Aquests són els nostres reptes que afrontem dia a dia.

Per això no ens incomoda parlar de segregació. Tot i que ens agrada més parlar d’integració, d’acollida, de germanor, de comunió, de solidaritat... L’escola cristiana, l’escola concertada, matricula un percentatge d’alumnat NESE similar al dels centres públics. Amb l’ajuda i compromís de la nostra comunitat educativa, i sense defallir en la demanda als poders públics de que estiguin a l’alçada d’aquests desafiaments.