Vés al contingut

Les escoles concertades han sol·licitat als ajuntaments dels municipis on són presents de participar en les anomenades “taules locals de planificació educativa”, un dels òrgans de participació en la programació de l’oferta educativa previstos al Decret 11/2021 de 16 de febrer, de la programació de l'oferta educativa i del procediment d'admissió en els centres del Servei d'Educació de Catalunya.

Aquestes taules, malament dites “de planificació” (perquè tot i que és així com ho recull el decret, haurien de ser de programació), tenen, entre molt diverses competències, les de fer propostes a l'òrgan competent del Departament en matèria de programació de l'oferta educativa sobre: la programació anual de l'oferta educativa al segon cicle de l'educació infantil, educació primària i educació secundària obligatòria i, si s’escau, al batxillerat en els centres del Servei d'Educació de Catalunya del municipi, prenent en consideració els períodes de vigència de la concertació educativa; l'ampliació, reducció, creació, supressió o fusió de centres de titularitat pública; l'evolució de l'oferta dels llocs escolars en el municipi en els períodes de programació educativa a llarg termini que determini el Departament, prenent en consideració els períodes de vigència de la concertació i l'adopció de les mesures específiques per al foment de l'equitat escolar i la cohesió social que s'estableixen en el Decret com a mitjà de reducció de la segregació escolar en el municipi i amb proposta de dotació de recursos extraordinaris, si s’escau.

Sens dubte, la importància de les seves decisions és de molta rellevància, en tant que són llocs de deliberació propis del territori, encara que aquestes taules hi juguin un paper propositiu perquè l’aprovació de la programació de l’oferta educativa és competència final del departament d’Educació.

La resposta que han donat els ajuntaments a la petició de participació ha estat, de moment i en general, de denegació, encara que municipis concrets l’han acceptada. Habitualment, la resposta -quan s’ha produït- és que s’ha deliberat la qüestió amb les direccions dels serveis territorials (és a dir, amb el departament d’Educació), considerant que els mateixos Serveis Territorials i la inspecció ja representen els centres públics i els centres concertats perquè són “el servei públic d'Educació” (sic), i l'Ajuntament, que representa el municipi, on hi ha les escoles públiques i concertades.

No pretenem posar en dubte la presumpció de certesa i de raonabilitat de l'actuació administrativa ni l'especialització i la imparcialitat dels òrgans establerts per realitzar la proposta, ni posar en qüestió que les seves deliberacions no es mouran per línies ideològiques, sinó que seran plenament respectuoses amb l’harmonització dels drets que envolten l’educació. També considerem que no exerciran les seves funcions per satisfer una finalitat o intenció subjectives del titular de l'òrgan que actua, sinó el fi públic al qual atén. Però la desproporció i manca de representació de l’escola concertada és manifesta. Per això el decret preveu que en formin part persones que puguin aportar-hi coneixement. Tal com se’ns contesta, només l’administració jugarà un paper en aquestes taules, tot rebutjant la contribució de l’escola concertada i la d’altres participants.

Però resulta que els fets acaben posant els discursos a lloc. L’afirmació que els Serveis Territorials i les inspeccions representen “el servei públic d’Educació” és tant certa com falsa la que afirma que aquest “servei públic” estigui integrat per escoles públiques i concertades. Simplement perquè no és així, encara que sigui aquesta la resposta que han donat.

On és representat el nostre col·lectiu, juntament amb el de les escoles públiques, és en el Servei d’Educació de Catalunya, “constituït per una xarxa plural de centres educatius de titularitat pública i de titularitat privada” (LEC, preàmbul) i plasmació del “model educatiu d’interès públic d’acord amb l’article 21 de l’Estatut” (LEC 42). Les expressions legals no són gratuïtes. Responen a una concepció determinada de l’educació i tenen la força que la llei els atorga, precisament per a evitar temptacions partidistes que no conceben que el servei d’educació no és un monopoli exclusiu de l’Administració i que la pluralitat és una manifestació de la llibertat en matèria educativa que assisteix tota la ciutadania i vincula l’administració.

Acceptar la participació de l’escola concertada en aquestes taules, com han fet alguns municipis, és manifestació de la voluntat política d’anar concretant el Servei d’Educació de Catalunya. Negar-s’hi donant, a més, justificacions espúries ens orienta sobre la voluntat i la intenció de determinats poders públics envers l’esperit i la lletra de la LEC.

Temàtica

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.