Un dels perills de la informació és la producció excessiva. Tot i que els manuals de comunicació diuen que en temps de pandèmia la font oficial ha de difondre missatges de manera constant a través dels mitjans disponibles, disposar de massa informació, encara que sembli un contrasentit, no serveix per a instruir-nos, sinó que pot desinformar-nos i confondre’ns, convertint-ne en perjudicial la permanent presència i fàcil accés.
Una altra necessitat de la informació n’és la coherència. Evitar contradiccions no només atorga una aparença de seguretat, sinó que trasllada als afectats la sensació que l’autoritat actualitza i controla els escenaris de risc, elabora de forma constant plans de contingència i llença uns missatges continuats gestionant-los des de l’empatia amb els afectats. Res més frustrant per a una ciutadania trasbalsada pels dubtes que percebre horitzons dissenyats amb gran contundència i aparença de rigor que es dilueixen als pocs minuts de ser publicats.
D’aquí a set dies mal comptats, afrontarem com a societat un dels grans reptes: reobrir les escoles en temps de pandèmia. Més d’un 1.400.000 alumnes tornaran a ocupar les aules després de sis mesos sense ser-hi presents, descomptant el petit parèntesi del mes de juny. I ja fa una setmana que més de 120.000 mestres i professors, 5.000 més que el curs anterior -dels quals 876 als centres concertats, que, per cert, haurien de ser uns quants centenars més atenent només la nostra representació en el Servei d’Educació de Catalunya si no s’hagués tornat a discriminar l’escola concertada- han retornat a l’activitat presencial.
La comunitat educativa necessita quelcom més que bones intencions i declaracions de voluntat. No es poden repetir situacions com la que, per exemple, afecta el control de la temperatura dels alumnes. El dia 24/08 es publiquen les instruccions actualitzades i se n’indica a l’escrit que es recomana aquesta mesura als centres. El dia 1/09 el Director general de Centres Públics afirma a TV3 que aquesta presa l’han de fer les famílies a casa i que, atesa la situació excepcional de pandèmia que ara travessem, és recomanable que els centres docents també la prenguin abans d’iniciar l’activitat. I dissabte, dia 5/09, el Conseller afirma a la ràdio que els centres hauran de prendre la temperatura als alumnes... Per no dir res del debat, totalment innecessari i extemporani, de les ràtios dels grups estables de convivència al segon cicle d’Educació Infantil i a la Primària.
Dèiem la setmana passada que la cohesió entre l’equip docent i el personal d’administració i serveis, l’aplicació en els nostres alumnes, l’enfortiment de vincles amb les famílies i la recíproca confiança i col·laboració en les autoritats educatives ens ajudaran a gaudir del millor curs possible. Som conscients de la complexitat del moment i pensem que demanar un més gran lideratge i coordinació, acompanyat dels recursos necessaris i adients, és més que raonable.
No podem deixar de banda la constatació de l’interès i col·laboració que rebem des de la Direcció general de Centres Concertats i Centres Privats del Departament d’Educació. Davant les diverses situacions i debats que han anat sorgint, hem obtingut sempre una ràpida resposta i compromisos d’actuació, que són d’agrair ben sincerament. I de la mateixa manera que hem de ser exigents amb els responsables polítics i amb els gestors públics perquè tenen un deure de programar de manera adient les respostes a la pandèmia, requerint-los que duguin sempre la iniciativa perquè disposen dels mitjans per a fer-ho i que no utilitzin estratègies dubitatives, confusionistes o d’una discutible procedència en el traspàs de responsabilitats, també hem de ser conscients i plenament responsables com a societat que el nostre comportament envers el compliment de les recomanacions o mandats de l’autoritat ha de ser escrupolós i assenyat. Ho reiterem: el coronavirus no comença ni acaba a la porta de l’escola.
Per això la nostra insistència i la nostra necessària demanda a les autoritats: coherència, sinceritat, transparència, corresponsabilitat, diàleg, empatia... No caiguem en la temptació de definir com a ‘spam’ i enviar a la paperera els missatges que ens envien ni de malbaratar els nostres esforços, que seran intensos i continuats, en debats estèrils que comencen en missatges d’un dia i moren l’endemà però que se’n emporten una munió de controvèrsies... No ens ho mereixem. Tampoc els nostres fills i les nostres filles, que, il·lusionats, expectants i esperançats, reprendran les classes a casa nostra.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.