Vés al contingut
La relació entre finançament públic i despesa real per alumne per sectors de titularitat (2019)
La relació entre finançament públic i despesa real per alumne per sectors de titularitat (2019)

El títol no pretén emular el de la novel·la distòpica de l’escriptor Ray Bradbury, “Fahrenheit 451”, on els “bombers” cremen els llibres, que s’inflamen en assolir la temperatura de 232,8ºC, 451º a l’escala Fahrenheit. Però sí que en podem trobar un cert nexe en tant que la xifra indicada, 988,10, que és en euros, sembla encendre el discurs que sosté que amb aquest import els centres concertats poden cobrir la integritat del cost de l’escolarització de l’alumnat amb “vulnerabilitat econòmica”.

Recordem què contempla la norma. El Decret 11/2021, de 16 de febrer, estableix que la provisió d'activitats complementàries i dels serveis escolars per part dels centres públics i privats concertats, excloses de la gratuïtat, està sotmesa als criteris d'accessibilitat econòmica i de no-exclusió. Aquests criteris es fan efectius perquè per a l'escolarització equilibrada d'alumnat, el Departament garanteix els ajuts a l'alumnat amb necessitats educatives específiques assignat als centres, en funció de les seves característiques socioeconòmiques, així com també la dotació als centres dels recursos per a l'atenció adequada de les seves necessitats educatives. I, finalment, aquestes previsions s'aplicaran progressivament en funció dels ajuts econòmics establerts a la previsió anterior i dels recursos públics esmerçats per l'Administració educativa per garantir l'atenció d’aquest alumnat, d'acord amb els principis de suficiència financera. Tot això ho diu el Decret, no pas el sector.

Remarcant que allò que la norma específica inclou són les activitats complementàries i els serveis escolars, cal precisar, primer, que de la mateixa manera que les activitats complementàries poden tenir un consens pel que fa al seu concepte i execució, els serveis escolars no resten tant clarament determinats. Segon, fent remissió a les dades de què es disposen, recollides a l’informe del Síndic de l’any 2019, resultaria que l’import anual mitjà de les activitats complementàries aquell any és de 671,60 € al segon cicle d’Educació Infantil i de 500,70 € a l’ESO. Els serveis, que en un concepte ampli, poden agrupar serveis escolars, serveis informàtics, serveis psicopedagògics i assegurança escolar, assoleixen una mitjana anual de 596,7 al segon cicle d’Educació Infantil i de 784,4 € a l’ESO. Les sortides fora del centre, 192,70 als primers ensenyaments i 215,20 al següent. Material escolar i llibres, 283 € als primers i 324,2 € al segon... I si considerem que la resolució del Departament relacionada amb les subvencions destinades al finançament de dispositius electrònics als centres privats concertats estableix un preu de 400 € per ordinador/alumne, en podem tenir una primera aproximació de l’import real mitjà d’aquests conceptes en una escola concertada. Podem afegir que l’estudi econòmic que fa el Consorci d’Educació per l’aplicació del Pla de Xoc, també de l’any 2019, conclou que les escoles concertades de Barcelona tenen una despesa mitjana pels conceptes de quota, activitats complementàries, colònies i serveis escolars, de 1.620 €/alumne any a P3 i a 1r d’ESO. Recordem que aquesta constatació el Consorci la rebaixa desprès a 1.130 €/any alumne (970 € si no hi ha colònies)...  

En definitiva, una referència -sempre en mitjana- per a les activitats complementàries i els serveis de 1.744 € alumnes/any al segon cicle d’Educació Infantil i Primària i de 1.824,50 a l’ESO. Import que si s’actualitzés amb la inflació, resultaria, per a l’any 2022, respectivament, 1.907,19 € i 1.995,11 €

En conclusió, la xifra de 988,10 euros és clarament insuficient per atendre l’escolarització de l’alumnat NESE d’acord amb les previsions de la norma. Tenint també en compte que, d’una banda, no s’està aplicant l’esmentat import i que d’aquests càlculs resten exclosos els serveis de mitja pensió i de transport escolar, que representen, especialment el primer, una important despesa no coberta pels ajuts de l’Administració.

En conseqüència, mentre no s’actualitzi aquest import, l’Administració ha de determinar quin són els serveis que formarien part d’aquesta cobertura econòmica, que, considerant que les activitats complementàries poden assolir fins a 800 € de quota anual a educació infantil i primària, restaria una diferència de 188,10 € per a la cobertura dels serveis...

I el Consorci també ha de prendre nota, atès que, aplicant els mateixos criteris, resulta desmesurat que destini 240 € per alumne/a i any en concepte de llibres de text, i material didàctic (incloent l’eina de suport informàtic), bata i/o uniforme (amb la roba esportiva del centre educatiu) i sortides, i 160 € per alumne/a i any en concepte de colònies; 610 € per alumne/a i any en concepte d’activitats complementàries i 120 euros per alumne/a i any en concepte de serveis escolars i que, a l’hora, afirmi que l’escolarització de l’alumnat beneficiari és gratuïta.

I tot això, emmarcat dins d’un criteri establert per norma de què l’escolarització d’aquest alumnat serà proporcional als recursos públics esmerçats per l'Administració educativa per garantir-los l'atenció.

I encara algú és capaç de posar en dubte el compromís de l’escola cristiana envers l’escolarització d’aquests alumnes i el flagrant incompliment de l’Administració dels seus deures envers aquells? La realitat és que aquest alumnat, que a l’escola concertada ocupa íntegrament tots els llocs assignats per l’Administració, es fa malgrat aquest gravíssim incompliment, i sumant, encara més, elements que condueixen al desequilibri econòmic de les escoles, especialment les que representen un compromís social més gran. 

La proposta que hem fet al Departament és que els 988,10 € incloguessin les activitats complementàries i els serveis psicopedagògics i l’assegurança escolar, i que la resta en quedés fora. Per part de les direccions, s’haurien d’aprofitar les visites de les inspeccions o quan ens fan una assignació de NESE per explicar la realitat del nostre finançament, per compartir aquestes dades i per recordar que és l’Administració que no compleix la normativa. Alhora demanant que es faci arribar aquesta realitat a les direccions de serveis territorials i als inspectors en cap. Quantes més veus siguem les que denunciem aquesta situació, més capacitat de canviar-la tindrem.

Temàtica
Territori

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.