Vés al contingut

La formació professional, a diferència dels altres nivells educatius no universitaris, és una formació terminal. La sortida natural dels cicles formatius és el mercat de treball. És per aquest motiu que està sotmesa de manera més immediata al veredicte social i a la verificació del seu encaix a les demandes del món del treball. És normal, doncs, que sigui l’àmbit educatiu que requereixi més dinamisme a l’hora d’ajustar l’oferta a la demanda en tots els sentits, tant quantitatius com qualitatius.

No es tracta només del disseny de nous cicles o de la revisió dels existents, sinó de donar resposta a necessitats d’orientació, qualificació i formació que no passen només -o prioritàriament- per ofertar uns o altres cicles. Per això, una de les claus de futur de la formació professional és el seu desplegament més integral. Integrar en un mateix centre aquestes diverses funcions: orientació, acreditació i formació. I desenvolupar l’oferta formativa que requereixi l’entorn, ja sigui inicial, ocupacional o continuada, segons les circumstàncies del mercat de treball.

Fa anys que es parla de la integració dels subsistemes, de centres integrats i de centres integrals. Els dissenys politicoadministratius no acaben de trobar el desllorigador de tot plegat, però la realitat es va imposant. És la relació dels centres de formació amb el seu entorn empresarial el que permet articular aquesta integració en copsar les necessitats i la demanda real d’aquest entorn.

Hi torna a haver moviments normatius a propòsit de la formació professional i no és només -ni principalment- la LOMCE. A Catalunya s’ha començat a treballar en una llei de formació professional amb l’objectiu d’establir un marc on encaixin les diverses peces en joc. També s’està elaborant una llei del Servei d’Ocupació de Catalunya, organisme amb una incidència clara en determinades modalitats o subsectors de la formació professional. Potser tot plegat serà una passa important -o simplement-, un nou intent fallit-, però no podem perdre de vista el que la realitat va imposant més enllà dels esforços normatius.

Més que estar pendents del BOE i del DOGC, el que necessita la nostra formació professional és estar atenta al seu entorn i intensificar la relació amb el teixit empresarial proper. També aquesta és la via per avançar en propostes com la formació professional dual, que ara alguns presenten com la panacea, però que no s’implantarà per decret, sinó per decisió de les empreses quan vegin propostes clares i avantatges reals.

Una oferta sòlida de formació professional no es pot pensar des dels paràmetres dels altres nivells educatius, on ens preocupa sobretot l’entrada de l’alumnat i les seves necessitats. A la formació professional ens ha de preocupar tant l’entrada com la sortida: la demanda de places de formació i la demanda de professionals formats. 

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.