Vés al contingut

El mes elemental criteri de seguretat jurídica ens ha de permetre a tots els ciutadans que, davant l’aplicació de qualsevol norma, puguem saber a què atenir-nos i evitar que es provoquin situacions objectivament confuses. És el que col·loquialment diem ‘conèixer les regles del joc”, per saber com podem actuar o reaccionar quan ens hem d’afrontar a l’aplicació de la legislació.

Seguint aquest principi, és del tot lògic que quan parlem de concerts, puguem saber quines conseqüències pot tenir disposar-ne o no de prou alumnes per mantenir alguna unitat concertada, en especial pel que fa al moment cronològic. Les implicacions de disposar-ne o no de finançament són d’una envergadura transcendental per als nostres projectes. Pot significar la viabilitat de l’escola començar un curs amb una composició d’unitats concertades d’acord amb unes estimacions raonablement apropiades o fer-ho de manera diferent, normalment -quan això passa- amb un nombre inferior a les previstes.

En aquest context, és decisori el paper que juga assolir-ne la ràtio establerta. Però de la mateixa manera que aquesta proporció és una condició definitòria per al manteniment del concert, la relació mitjana alumnat/unitat no pot constituir un imperatiu exclusiu i absolut que s’imposi en qualsevol cas. No ho afirmem nosaltres, ho recullen els tribunals en les ocasions en què s’han hagut de pronunciar sobre el manteniment de les unitats concertades. Considerar que no s’assoleix la proporció necessària prevista a la normativa per a la consolidació del concert no ha de conduir a atendre’n únicament aquesta mera dada objectiva, sinó al conjunt de circumstàncies que envolten l’escola, en un escenari, a més, en què la pròpia naturalesa de l’activitat regulada resta subjecta en moltes ocasions a circumstàncies impredictibles i canviants, que exigeix d’una interpretació flexible i adient del requisit relatiu a la ràtio.

De fet, així ho entén la pròpia regulació dels concerts, quan determina que es podrà considerar un nombre d'alumnes/unitat inferior tenint en compte la ràtio existent als centres educatius públics de la zona, la ubicació del centre en zones rurals o suburbanes, l'escolarització d'un elevat nombre d'alumnes amb necessitats educatives específiques o l'arribada habitual d'alumnes nouvinguts al llarg del curs. Aquets són un exemples, i no hi són tots, de les circumstàncies que defineixen la conjuntura d’una escola concreta.

I més, quan sobre la situació de l’escola concertada pivota un element transcendental. Ho direm també per boca dels tribunals: “En la concessió d’ajudes econòmiques als centres concertats en vista a la gratuïtat de l’ensenyament, l’Administració ha d’assegurar que tots els centres privats concertats tinguin accés a les subvencions en igualtat de condicions que els centres docents de titularitat pública, dins del mateix nivell educatiu, amb la finalitat de que tots els alumnes de l’esmentat nivell, tinguin igualtat d’oportunitats per a l’exercici del dret a l’educació”. Un raonament de la justícia tant evident i contundent com allunyat de la realitat. En aquesta situació, encara pren més sentit aquesta exigència de flexibilitat i conveniència al requisit de la ràtio.

Escoles concertades que atenen a un alumnat que presenta necessitats educatives específiques en nivells superiors al 40%, 50% o al 60% no poden veure reduït el seu finançament públic per no arribar a una ràtio d’alumnat/unitat establerta com a límit infranquejable. Escoles que atenen una vulnerabilitat i una diversitat extraordinàries necessiten disposar de ràtios més baixes d’aquelles de referència fixades en normativa, sigui el nivell educatiu que sigui. Per una qüestió de justícia social que l’Administració pot i ha d’atendre.

I mentre no existeixi la igualtat de condicions dels centres concertats respecte dels públics per que fa al finançament econòmic que ha de conduir a la gratuïtat de l’ensenyament, mentre que les regles del joc siguin diferents, l’exigència d’aquesta flexibilitat i de la seguretat jurídica ha de ser reforçada. Coneixem i acceptem les obligacions que comporta formar part del Servei d’Educació de Catalunya, però quan l’aplicació pràctica d’aquest Servei no és ni igualitària ni equànime, no es poden exigir aquestes obligacions com si es tractés d’una situació idònia assolida. Hem de confiar en què l’Administració entendrà i procurarà gestionar aquestes circumstàncies amb la sensibilitat i l’equanimitat de la que el sector n’és creditor.

Temàtica
Territori

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.