Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

Iniciem la tercera setmana de confinament, de manifestació amb tota cruesa de l’evolució de la pandèmia sobre la qual els mitjans ja en parlen a bastament.

També en aquestes circumstàncies, gens senzilles, les escoles mantenen l’activitat, adaptada a un escenari completament nou. Utilitzant tots els mecanismes possibles i de manera telemàtica, les escoles faciliten la continuïtat dels processos d’ensenyament-aprenentatge i procuren acompanyar la comunitat educativa, especialment a orientar els pares i mares per tal que puguin acompanyar els fills aquest temps de confinament. La vida a l’escola intenta continuar present durant aquest període, adaptada a cada etapa i context, i procurant que l’alumnat mantingui una comunicació fluïda.

Malgrat tot, els interrogants són importants. L’activitat econòmica està desballestada. Després de prorrogar l’estat d’alarma, el Govern central ha dictat noves mesures de caire laboral, ampliant el confinament de la majoria de persones treballadores de sectors productius no essencials, que comencen avui dilluns. Davant d’aquest panorama devastador, el President de la Generalitat ha demanat que s’implanti una renda de ciutadania per als treballadors i els autònoms i que se suspengui el pagament d’impostos durant la pandèmia. No entrem a valorar l’encert de les mesures, però sí que hem de constatar que l’activitat s’ha de reprendre, que tard o d’hora el país ha de recomençar, i que no es pot permetre que aquesta crisi aboqui a la major part de persones a la ruïna i als soterranis de l'Estat de benestar. Els nostres governants han de ser capaços d’entendre que les pèrdues s’han de mutualitzar, repartint justament les càrregues.

En aquest context, les escoles són davant un repte important. Perquè el que tremola és l’equilibri de tot el sistema. El finançament de les etapes concertades és insuficient, ja ho sabem, i ha de complementarse amb les aportacions de les famílies. Però si aquesta dependència és important en aquestes etapes, en els nivells no concertats és absolutament imprescindible. No hi ha una configuració idèntica en l’estructura de costos de les escoles i en la manera de sufragar-la, com tampoc en la relació que s’estableix entre els centres i les famílies que abonen els rebuts. Les escoles han de mostrar-se flexibles i comprensives amb les famílies, que pateixen aquesta crisi, i les famílies han de mostrar solidaritat i comprensió en moments que no són fàcils per a ningú. Calen gestos per totes dues bandes, evitant crítiques estèrils i postures inflexibles.

Però els governs han d’establir mesures urgents i temporals que promoguin la liquiditat de les escoles, de manera que puguin fer front als costos laborals i a les despeses estructurals malgrat l’aturada de l’activitat i la previsible caiguda de la facturació. Les escoles, en tots els nivells, sostinguts amb fons públics o no, necessiten oxigen. Com la resta de sectors productius, sens dubte. Una alenada d’aire fresc fora posar al dia la liquidació de les despeses de funcionament. Abonar de cop les mensualitats endarrerides aportaria una dosi de liquiditat per afrontar aquests mesos d’incertesa. No és una demanda per obtenir cap privilegi, sinó perquè s’actuï en un sector tant estratègic com el que més que no pot permetre entrar en fallida.

Preocupació i sofriment. Davant aquesta situació, ens venen al cap les paraules del Sant Pare de divendres passat, a l’oració en temps d’epidèmia que va presidir. Deia “Davant el sofriment, on es mesura el veritable desenvolupament dels nostres pobles, descobrim i experimentem la pregària sacerdotal de Jesús: «Que tots siguin un» (Jn 17,21). Quanta gent cada dia demostra paciència i infon esperança, cuidant de no sembrar pànic sinó coresponsabilitat. Quants pares, mares, avis i àvies i docents mostren als nostres nens, amb gestos petits i quotidians, com enfrontar i transitar una crisi readaptant rutines, aixecant mirades i impulsant l'oració. Quantes persones resen, ofereixen i intercedeixen pel bé de tots. L'oració i el servei silenciós són les nostres armes vencedores”. Estiguem pendents dels més vulnerables i mirant de superar aquests moments d’angoixa i de dolor, amb coratge i esperança.