Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Dimarts passat, dia 24 de maig, els representants de les titularitats de l’escola privada concertada van comparèixer davant la Comissió d’Educació del Parlament de Catalunya. A la sala hi eren presents diputats i diputades de sis formacions polítiques: CUP, En Comú-Podem, ERC, JxCAT, PSC i Vox.

Les idees bàsiques que el sector va transmetre posaren l’accent en allò més genuí de les nostres escoles, nascudes des de la iniciativa social, sense ànim de lucre, creades per donar respostes a necessitats socials i educatives, un sector que enguany escolaritza el 30% de l’alumnat a Catalunya. Escoles que representen una pluralitat de centres i iniciatives, que donen respostes a municipis, barris i realitats diferents, amb projectes educatius diferents i que entren en diàleg amb altres centres i s’enriqueixen mútuament; la diversitat, reflectida en projectes diferents per donar resposta a famílies diferents. Com diversos són els projectes de les escoles públiques; el compromís social, perquè eduquem i ajudem a créixer centenars de milers d’alumnes cada any i amb voluntat de servei públic perquè som servei d’interès públic i amb la qualitat i equitat educatives, que són el centre del nostre treball, amb professorat compromès, més gran estabilitat de plantilles, desplegant projectes educatius consolidats.

També exposarem el problema que patim: l’infrafinançament, i una proposta de solució: la gratuïtat. I accentuàrem la manca de suport en la coresponsabilitat. Es cloïa la intervenció incidint en què no es tracta d’un tema només de finançament, sinó de concepció de país, de tipus de societat. Cal protegir la iniciativa social i deixar que contribueixi al bé comú.

Va tenir l’oportunitat d’intervenir la directora d’una escola, que palesà l’experiència directa del compromís a favor de la inclusivitat i en la lluita contra la segregació escolar. Una escola que podria perfectament ser tipificada com a centre d’alta complexitat, que atén famílies de 27 nacionalitats diferents, que compta amb 118 infants amb necessitats educatives i socials especials, pels quals rep un finançament addicional que en cobreix la meitat del cost real i que te identificats 150 alumnes més amb necessitats socials que no estan ‘oficialment’ reconeguts. I que malgrat les dificultats, els infants i joves segueixen el curs amb normalitat: “No tenim abandonament”, apuntava la directora, com un èxit fruit de l’esforç de tota la comunitat educativa. Com tantes altres del nostre sector!

A la rèplica, la majoria dels portantveus parlamentaris, reconeixent la sinceritat i claredat de l’exposició, agraïren el compromís social de l’escola concertada i feren esment a la lamentable situació econòmica, ja no del sector, sinó de tot el sistema.

La representant del PSC especificà la defensa del model educatiu català del qual l’escola concertada en forma part, donant-li suport explícit i preguntant “en què ens podien ajudar”. Des d’ERC es van posar en valor les iniciatives de caire social, remarcant la important tasca que fan aquetes iniciatives en l’àmbit social i en l’educació a tots els infants del país, i es va agrair la nostra feina. Va fer esment també a la irregularitat o desequilibri pel que fa a les quotes, que han repercutit negativament en aquest esforç. Des de JxCAT es remarcà el moment complicat que vivim, i que a Catalunya el sistema de col·laboració públic-privada és una estructura d’estat, de manera que s’hauria de fer molt més en aquesta qüestió per mantenir-ho, perquè ens ha permès tenir a casa nostra un model educatiu d’altíssima qualitat. Comentà que resta molt clara la importància de l’infrafinançament crònic que pateix el sistema educatiu català i que els esforços fets han tingut poc impacte en les escoles concertades, indicant que la segregació és un problema, però no l’únic, i que no podem posar només el focus en l’escola quan la societat ha de fer un esforç per combatre des de fora de les escoles la segregació escolar. Des de VOX es va agrair les explicacions, detall i preocupació del model d’escola concertada, una inquietud que neix de l’atac de l’administració a la llibertat d’ensenyament i a la creació i manteniment de centres educatius. Afegí que tots són models vàlids per a una societat que es creu plural i progressista i que el menysteniment de la concertada és una realitat. La CUP defensà el sistema públic, afirmant que no entenia les al·legacions que fèiem en demanda de més recursos quan tampoc no els te l’escola pública, que és qui ha de garantir el sistema educatiu. Criticà que les nostres escoles es diuen d’iniciativa social però no són un espai d’accés universal, perquè tot i tenir un finançament “d’entre el 70-75%”, reben aportacions familiars sense “explicar o informar mai” les famílies del seu caràcter voluntari. Afegí que el Síndic ha deixat palès als seus estudis que l’escola concertada és un dels problemes de la segregació. Acabà repassant el text de la LOMLOE al seu apartat de garanties de gratuïtat, on -curiosament- va llegir literalment el conegut contingut legal de què “Las Administraciones educativas dotarán a los centros de los recursos necesarios para hacer efectiva la gratuidad de las enseñanzas que en esta ley se declaran gratuitas y establecerán medidas para que la situación socioeconómica del alumnado no suponga una barrera para el acceso a las actividades complementarias y los servicios escolares”. Bé (i això ho diem nosaltres), es tracta precisament de que es compleixi allò que amb tanta claredat ens va llegir la diputada. Finalment, En Comú-Podem va constatà que l’educació no és una prioritat ni ho ha estat en els darrers anys, i que el problema afecta tot el sistema. Va formular una sèrie de preguntes relacionades amb la percepció del sector sobre el grau de compliment del Pacte contra la segregació, la valoració de les darreres iniciatives normatives el Govern al respecte i sobre la situació laboral del professorat.

Més enllà de l’oportunitat brindada per poder exposar en seu parlamentària la nostra situació, i de les diferents respostes dels grups parlamentaris, que en definitiva reflecteixen les diverses maneres de concebre la nostra societat, ens poden venir al cap algunes reflexions. Una d’elles és el desconeixement majoritari de la realitat social i econòmica de l’escola concertada per part dels que ostenten la representació de la sobirania popular, ben palès en alguns casos i origen dels prejudicis i valoracions estereotipades. Caldrà fer una feina pedagògica molt intensa envers la societat en general i determinades formacions polítiques en particular. Perquè l’experiència ens mostra que en un escenari serè i sincer, quan podem donar explicacions concretes i fonamentades, les formacions polítiques són receptives i els sorprèn la situació real del nostre sector. Qüestió diferent és la capacitat de reacció que poden tenir.

La compareixença, que podeu seguir de manera íntegra a través d’aquest enllaç, ha pogut servir per posar en evidència la situació del sector, considerant, com a reflexió de fons, les paraules de la Secretària general de la FECC, Meritxell Ruiz, demanant la revisió de la concepció de país vinculada a la participació i al compromís. “Catalunya està patint un menysteniment cap a la iniciativa social per part d’administracions i per part també de diferents representants públics”, una tendència preocupant, per la “la reducció de la participació de les entitats civils i socials en tot allò que és públic”. Si volem que la iniciativa social participi dels reptes d’aquest país, l’hem de protegir i deixar que participi”.

Confiar en la iniciativa social, donar-li suport i reconeixement públics, en un país que es diu plural i democràtic. Un gran repte en el que com a escola concertada hem de poder participar.