Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El Departament d’Educació anunciava la setmana passada que la detecció de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu ha augmentat de manera considerable, de manera que si en la preinscripció del curs 2021/2022 se’n va detectar un 7%,  enguany la xifra gairebé es triplica i puja fins el 17,9%. Considerem que el procés de detecció és molt important perquè permet actuar preventivament i millorar la programació de llocs escolars. Una detecció extemporània provoca desequilibris i tensions en el sistema, com s’ha pogut comprovar en aquest darrer procés de preinscripció, que ha desplaçat algunes famílies dels seus centres de preferència quan hi tenien possibilitat d’accés, malgrat les posteriors accions lenitives concentrades bàsicament en l’increment de ràtio a escoles concretes.

Les dades aportades pel Departament permeten fer altres anàlisis. Tot i que l’administració les contextualitza en la lluita contra la segregació escolar, els percentatges estan íntimament relacionats amb la vulnerabilitat econòmica de les famílies d’aquest alumnat. Cal reflexionar sobre un país que presenta aquest índex de feblesa econòmica, un indicador que d’acord amb els experts encara no ha tocat sostre, perquè situen la taxa del risc de pobresa entorn el 22%. Que pràcticament una quarta part de la població catalana se situï en els llindars de pobresa no és en cap sentit una notícia complaent ni encoratjadora.

Afirma el Departament que la detecció de l’alumnat NESE quasi s’ha triplicat. Valorem aquesta situació pensant que el sistema educatiu tendeix a reflectir la realitat social. Però contrastem aquest increment amb els mitjans que el mateix sistema hi destina, focalitzat en el sector concertat. Fa anys que el Departament convoca la subvenció per dotar de finançament addicional els centres privats que presten el Servei d'Educació de Catalunya en entorns de característiques socioeconòmiques desafavorides. En els cinc darrers cursos, la dotació global prevista ha estat de 6 ME (milions d’euros) per al 17/18; 6,6 ME al 18/19 i 19/20; 8,14 ME el 20/21 i 12 ME el 21/22. Atenent als dos darrers cursos, un increment del 50%. Un augment considerable, però molt lluny del 300% que ha suposat l’increment d’aquest alumnat en el mateix període. I tenint en compte que si els centres no poden acreditar que escolaritzen el 10% d’alumnat NESE, no accedeixen a la subvenció. Una acreditació que, com és conegut, en ocasions no pot fer-se perquè l’administració incompleix l’obligació d’emetre les pertinents resolucions de reconeixement. 

Fem encara una segona aproximació. Les resolucions que atorguen els ajuts concreten aquestes partides globals i determinen el mòdul de subvenció previst per alumne i curs. Així, el curs 17/18 aquest mòdul fou de 607,0 € alumne/curs; 570,83 el curs 18/19; 492,50 el 19/20; el 20/21 527,48 i no sabem encara què passarà el curs 21/22. És a dir, l’import que finalment es dotava a cada alumne disminuïa continuadament, a excepció del curs 20/21, que tornà a incrementar, encara que si bé la partida global respecte del curs anterior ho va fer en un 22%, per alumne va ser del 7%. O sia, mentre que l’escolarització dels alumnes NESE a l’escola concertada s’ha incrementat de manera continuada, les dotacions econòmiques finals per a cada alumne s’han anat reduint. I afegim: el finançament addicional només subvenciona la despesa familiar per a les activitats complementàries. Si el límit de referència se situava en els 600 €/any, és difícil que els ajuts finals que ha anat rebent l’alumnat satisfacin la finalitat subvencionable.

I no estenem el nostre anàlisi a la resta de recursos que necessiten aquests alumnes: dotacions de personal, de mitjans materials, tècnics o d’altra índole. És constatable com els centres que disposaven de recursos addicionals, com vetlladors, SIEI, etc., que continuen precisant, han vist retallada o directament eliminada aquesta dotació...

Afirma l’Administració que aquesta detecció contribueix a la lluita contra la segregació perquè permet una distribució equilibrada de l’alumnat amb necessitats derivades de la situació de vulnerabilitat econòmica. No ho posem en dubte. Però cal preguntar-se si la política actual el que fa no serà incrementar allò que en teoria persegueix, a base de no dotar els centres dels recursos suficients, necessaris i legítims; d’impedir que les famílies, en especial les més vulnerables, puguin exercir el seu dret d’elecció i de tractar aquest alumnat com un simple factor estadístic. Això no és, en cap sentit, una distribució equilibrada.