Permeteu que comencem l’editorial per les conclusions. Primera, una clara afirmació: El compromís social forma part de l’essència de l’escola concertada i, en especial, de l’escola cristiana. Som escoles d’acollida on procurem el creixement integral de la persona, de tot el seu alumnat sense excepció. L’escola concertada atén els seus compromisos malgrat no hi ha reciprocitat per part de l’Administració, que incompleix els seus sobre els recursos que ha de destinar als centres concertats.
Segona, que no és nostra, sinó de la llei: L’Administració educativa ha d’assegurar els recursos públics per a fer efectiva la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris i dels declarats gratuïts (LEC, 50.1); ha de garantir la gratuïtat de l’escolarització d’aquests ensenyaments i ha de sostenir amb els recursos econòmics necessaris els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya (LEC, 5.2, 99); assegura els recursos necessaris per a que l’alumnat que requereixi atenció educativa diferent a l’ordinària per presentar necessitat específica de suport educatiu pugui assolir el màxim desenvolupament possible de les seves capacitats personals i educatives (LOE, 71); aporta recursos addicionals als centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya en funció de les característiques socioeconòmiques de la zona, la tipologia de les famílies dels alumnes que atén el centre i els continguts de l’acord de corresponsabilitat que se signi (LEC, 48.5). El Departament ha d’identificar periòdicament, amb l’informe previ del Consell Escolar de Catalunya, els supòsits que comporten necessitats educatives específiques (LEC, DA 6ª).
Tercera, l’informe del Síndic “l’Educació Inclusiva a Catalunya” constata: a) Degut a que no tots els centres disposen de recursos de suport intensiu, la concentració de l’alumnat amb més necessitat de suport te lloc en aquells que en disposen. b) L’escolarització més baixa d’alumnat amb necessitats educatives especials als centres concertats s’explica per què els centres concertats disposen d’una dotació de recursos d’atenció a la diversitat finançats amb fons públics més baixa que el sector públic. c) En el procés ordinari de preinscripció per al curs 2020/2021, les sol·licituds de preinscripció d’alumnat amb necessitats educatives especials representaren el 2,8% de les sol·licituds totals en el sector públic, i l’1,6% en el sector concertat. O és que les preferències dels pares de les mares no mereixen cap consideració?
L’aproximació als recursos que farem te com a característica la dificultat, i en ocasions la impossibilitat, d’accés a les dades. Cerquem en fons diverses, com ara l’informe de la Sindicatura de Greuges “l’Educació Inclusiva a Catalunya”, de setembre de 2021 o del cost de la plaça escolar (2020) o en diverses memòries del Departament d’Educació.
Sobre les subvencions per contractar personal per atendre alumnes amb necessitats educatives especials (“vetlladors”), el Departament afirmava a la memòria del decret de concerts (2019) que per a la dotació de vetlladors, que en aquell moment cobria 10.582 hores setmanals de servei, en calien 16.268 hores, un increment de 5.686 h. Traduït a despesa, a raó de 405 €/hora, significava passar de 4,28 ME a 6,59 ME. El curs 2020/2021, la subvenció fou de 4,90 ME. Un dèficit d’1,69 ME.
El curs 2020/2021 existien 729 centres amb SIEI, (suports intensius per a l’escolarització inclusiva, abans USEE), 666 públics (91,7%) i 60 concertats (8,3%). Contextualitzant, aquell curs l’alumnat dels nivells obligatoris i del 2n cicle EINF matriculat als centres públics era el 67,1% del total; a les escoles concertades, el 31,5%. L’alumnat escolaritzat en aquests nivells amb limitacions molt significatives tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa, que requereix d’aquest suport intensiu, representava el 72% als centres públics, i el 28,3% als concertats -percentatges d’escolarització molt similars a les proporcions d’un i un altre sector sobre la matrícula total-. Però les escoles públiques amb SIEI superen en un 20% aquesta proporció, la que falta a les concertades. Sense discutir la necessitat d’aquestes dotacions als centres públics, constatem el dèficit del 20% d’aquest recurs a les escoles concertades. El que ve a representar que als centres públics, segons les dades ‘oficials’, disposen d’una dotació per cada 55 alumnes, mentre que al concertats, una per cada 239 alumnes (!!)...
En anteriors FECC Informa (núms. 872 i 873) s’ha parlat de la subvenció per al finançament addicional, i de com un increment inicial de la partida per al curs 2021/2022 respecte del 2020/2021 del 49,6%, amb un augment d’alumnat beneficiari del 45,2%, s’acaba traduint, en realitat, en un increment real de la subvenció del 3,13%, 16,49 € anuals, 1,6 € mensuals per alumne. Una desproporció desorbitada, quan el compromís del Departament d’Educació per a la dotació econòmica a les escoles concertades destinada a l’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades d’entorns socioeconòmics desfavorables, en el marc de les mesures d’equitat escolar i de reducció de la segregació escolar era de 21,04 ME per al curs 2021/2022, sobre la base de 21.295 alumnes beneficiaris, de 35,07 ME per al curs 2022/23, per a 35.492 alumnes, i de 42,08 ME per al curs 2023/2024, pera 42.590 alumnes beneficiaris. Per al curs 2021/22 s’han rebut 12,10 ME per a 22.255 alumnes beneficiaris. Ja, d’entrada, un dèficit de 9,9 ME. I desconeixem les partides previstes per al present curs 2022/2023 i posteriors...
Per concloure. L’informe d’estudi del cost de la plaça escolar (2020), elaborat pel Síndic de Greuges en el marc del Pacte contra la segregació escolar, evidencia que la inversió pública als centres públics per atendre la diversitat és de 265,1 euros per alumne a primària i 360,7 euros per alumne a secundària (comptabilitzant tota la despesa de personal docent i de suport orientada a l’atenció de la complexitat educativa i de l’alumnat amb necessitats educatives específiques, no només l’alumnat amb necessitats educatives especials), per sota del cost teòric que hauria d’estar cobert si hi hagués una escolarització plenament equilibrada d’alumnat, mentre que en el cas dels centres concertats aquest finançament decreix fins als 27,5 euros per alumne a primària i 54,8 euros per alumne a secundària. Com qualificar aquesta enorme diferència?
Aquestes dades permeten explicar el perquè del diferencial percentual d’alumnat NES matriculat a centres públics i centres concertats, d’altra banda, gens substancial. També considerar que l’afirmació de què “tot és gratuït” en relació amb aquest alumnat és, senzillament, absolutament falsa i malament intencionada. I que les actuacions segregadores no les aplica l’escola concertada envers aquest alumnat, sinó l’Administració educativa envers l’escola concertada. Com dèiem la setmana passada, cal desterrar del discurs social aquests tòpics. També és necessari fer-ho entendre i estendre, exigint a l’Administració que compleixi amb les seves obligacions.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.