Vés al contingut

Hem seguit amb molt d’interès les declaracions del Conseller d’Educació de dimecres passat, dia 4, quan declarà als mitjans de comunicació que el Govern preveu aprovar al més aviat possible un nou decret d’admissió que, segons afirmà, incorporarà com a novetats més destacades que el Departament passarà a programar tota l'oferta de places no només de les escoles públiques, sinó també de les concertades; és a dir, que decidirà quins grups de la concertada s'obren o es tanquen, sense considerar la demanda. També, que l'oferta es planificarà amb els ajuntaments i la comunitat educativa de cada municipi. Igualment, comunicà que als centres que separin els alumnes per raó de gènere no se'ls renovarà el concert. Hem tingut ocasió de comprovar l’important ressò d’aquestes afirmacions als mitjans, ja sigui premsa, ràdio o televisió.

Afegia el Conseller que aquestes mesures procedeixen del document que el Síndic li va lliurar, fruit dels treballs de la Comissió constituïda per a establir recomanacions en els processos d’admissió d’alumnes. No podem negar que la intervenció ha causat preocupació, però també una gran sorpresa. Les reaccions s’han anat produint, com ara la nota de premsa emesa per la CCAPAC i la FAPEL el dijous dia 5, de la qual també s’han fet ressò els mitjans i que més avall reproduïm.

Part de la sorpresa ve produïda perquè el citat document lliurat pel Síndic conté suggeriments i observacions que no van en absolut en la línia que anuncià el Conseller. Per exemple, quan s’aborda la programació general de l’ensenyament es recull explícitament que “ha de garantir la qualitat de l’educació, l’equitat en l’escolarització de l’alumnat i la possibilitat d’escollir centre”. I en el cas específic d’una sobreoferta en una zona educativa determinada, el document recomana que “en la programació de l’oferta a la zona, l’Administració educativa ha de vetllar per donar estabilitat a l’oferta dels centres públics i privats concertats existents”, de manera que en “cas de situacions de sobreoferta, preferiblement abans del procés d’admissió d’alumnat, l’Administració educativa ha d’adoptar les mesures de programació de l’oferta necessàries per promoure l’equilibri entre l’oferta de la zona i la demanda existent, amb l’acord dels centres públics i privats concertats afectats.” Sigui com sigui, la pretesa intenció del Departament de decidir abans d’iniciar-se el procés quina serà l’oferta dels centres concertats no prové del tan reiterat document del Síndic, ni molt menys d’una suposada acceptació per part del sector d’aquestes ‘noves regles del joc’.

No pot ser d’una altra manera. Quan a les lleis, orgàniques i ordinàries, es fixen els criteris de la programació de l’oferta de places, es té especial cura a obligar que les Administracions educatives harmonitzin el dret de tots a l’educació amb els drets individuals d'alumnes, pares, mares i tutors legals i que han de considerar com a garantia de la qualitat de l'ensenyament, una adequada i equilibrada escolarització dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu, tenint en compte l'oferta existent de centres públics i privats concertats i la demanda social (LOE, 109; LEC, 44). Perquè, en definitiva, aquesta programació “ha d'assegurar simultàniament el dret a l'educació i la possibilitat d'escollir centre docent dins l'oferta de llocs escolars gratuïts, ja que tal llibertat no existeix veritablement si no està assegurat aquell dret per a tothom” (LODE, preàmbul).

La sorpresa, que frega l’estupefacció, continua quan arriben veus que els criteris anunciats a la premsa “ja són d’aplicació”. Com si la nova norma ja estigués aprovada i fos eficaç. Això no és en absolut cert. Una norma no és vigent fins que no es publica al Diari oficial pertinent, i després d’haver complert el seu règim d’elaboració i aprovació. La primera condició no s’ha produït. I, de la segona, tenim la mateixa informació que l’apareguda en premsa: que el Govern preveu aprovar al més aviat possible un nou decret d’admissió. No dubtem de l’ajustament d’aquesta nova norma a la forma i al procediment establerts, sobre la qual podria recaure sanció de nul·litat radical si no fos així. Mentrestant, l’ordenament vigent és el que ja coneixem i que no és cap altre que el que s’ha vingut aplicant en els darrers anys. Ningú en pot exigir cap criteri, conducta o actuació que no sigui el regulat per l’actual normativa. Sota cap circumstància. Accions contràries serien objecte de rebuig i, si és el cas, de recurs als tribunals.

La demanda social és plenament coherent i conseqüent amb els drets fonamentals que assisteixen els pares i mares. En altres paraules, no es pot programar l'ensenyament d'esquena als drets de les famílies i dels titulars. Els poders públics estan obligats a possibilitar l'exercici dels drets per part dels ciutadans. La seva missió no és dirigir l'opció de les famílies, obstaculitzant l'exercici dels drets dels pares, sinó tenir en compte precisament l'elecció que aquests realitzen. I per fer possible l'exercici d'aquests drets en totes les capes socials, amb un ensenyament obligatori i gratuït, és imprescindible el finançament en les mateixes condicions per part de les administracions educatives del Servei d’Educació de Catalunya.

Ens agradi o no, estem immersos en una batalla ideològica en defensa de la llibertat d'ensenyament, perquè creiem en un Estat de Dret, en una societat democràtica, en els drets inalienables dels pares respecte a l'educació dels seus fills i en la neutralitat de les institucions públiques que han de garantir l'exercici dels drets fonamentals de les persones. I per guanyar aquesta batalla necessitem unitat, coneixement dels nostres drets bàsics i valentia per defensar-los davant partits i grups que busquen imposar un pensament únic a través del control de l'educació. Estem a temps de fer allò correcte pel futur de la nostra societat i les nostres famílies.

Temàtica

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.