Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

A les acaballes del mes de març, la Comissió de Peticions del Parlament Europeu mantingué una reunió monogràfica on abordà les peticions d’empara i denúncia d'incompliment davant el Parlament Europeu i la Comissió Europea, que presentà la plataforma Más Plurales per la tramitació irregular i el contingut de la LOMLOE, contrari a la Carta de Drets de la Unió Europea, específicament pel que fa als drets educatius.

La Comissió de Peticions acordà sol·licitar a la Comissió Europea que facilités informació addicional i actualitzada sobre els diferents aspectes de l'assumpte en qüestió i investigués si hi ha hagut vulneració del pluralisme educatiu. També decidí preguntar al Ministeri de Educació si en el procés legislatiu d'elaboració de la LOMLOE s’ha fomentat el suport més ampli possible de les diferents parts interessades, com indicava la Comissió Europea en l'Informe específic on es demanava un consens social i polític pel que fa a una possible reforma educativa a l’Estat espanyol; així com requerir a les autoritats nacionals informació sobre si l'esmentada Llei Orgànica vulnera el pluralisme educatiu i la llibertat dels pares a escollir centre educatiu i tipus d'ensenyament. La Comissió es va comprometre a prosseguir l'examen de la petició un cop hagués rebut la informació demanada.

Hem afirmat en diverses ocasions que en la tramitació d’aquesta llei no ha existit un diàleg lleial i profund sobre el seu contingut i abast, i s’han exclòs de manera efectiva els agents autoritzats i afectats del món de l'educació en els seus molts diversos camps, alhora que la llei ha tingut un curs de tramitació  molt inoportú per la situació d'alarma sanitària, que ha anat acompanyada de la suspensió de drets fonamentals, entre els quals, els de reunió i manifestació.

També hem repetit que el pluralisme educatiu constitueix un pilar de les societats democràtiques i que entre les més profundes manifestacions d’aquest pluralisme hi ha la llibertat de creació de centres docents, el dret d'aquests a un ideari i el dret dels pares "que els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d'acord amb els seves conviccions" (art. 27.3 CE). És a través de la xarxa de centres privats concertats, integrants del Servei d’Educació de Catalunya, com el sistema educatiu compleix amb l'exigència del pluralisme i amb el respecte al dret a l'educació com a llibertat i, en particular, al dret dels progenitors que l'educació dels seus fills s'ajusti a les seves conviccions.

En essència, la manca de diàleg, la falta de respecte al pluralisme democràtic, la contravenció de normes bàsiques i la vulneració de determinats drets fonamentals educatius tornen a debat davant el Tribunal Constitucional, que haurà de resoldre si realment la LOMLOE incompleix aquestes importants premisses. Lamentablement, una situació ja prevista i anunciada, perquè sense la garantia de la preservació de la norma l’Estat de Dret no és possible. Però, sense una observança escrupolosa dels drets fonamentals, tampoc.

Mentrestant, a Catalunya el debat persisteix, concretat en la formació del govern. Un dels esculls principals de la qual és l’escola concertada.

Està fora de tot dubte que cap Estat pot arrogar-se la potestat d'imposar una escola única, encara més si aquesta escola té com a pilar una ideologia oficial. El dret de pares i fills ha de ser prioritari al de qualsevol Estat. Aquests han de tenir la possibilitat d'escollir entre diferents tipus d'educació. Tampoc ha de generar vacil·lació la coexistència de centres públics i privats, tal com s'ha establert en les democràcies europees. Des del més estricte respecte als drets i llibertats fonamentals de les persones, s'ha de garantir que els pares puguin escollir el centre que considerin més adient per als fills i filles. Els sectors públic i privat han d'estar al servei de la societat, han de complementar una oferta que possibiliti una real llibertat d'elecció. Els centres escolars privats sense afany lucratiu s’han de considerar i ésser tractats com a entitats de bé d’interès públic i rebre el suport i el conseqüent control per part de les administracions públiques.

Tota previsió i acció de govern ha d’anar encaminada envers la plasmació d’aquests principis. Previsió perquè serà el preexistent indicador d’una autèntica convicció democràtica i de respecte a la pluralitat. Acció perquè és hora d’abandonar expressions retòriques i actuar de forma efectiva en la defensa del Servei d’Educació de Catalunya. És hora de demostrar que, certament, les forces polítiques creuen en aquest Servei, obrant-hi en conseqüència.