La setmana passada (CESEC Informa n. 147, del 14.01) informàvem de l’increment del mòdul de concert en totes les seves partides del 2,25% per a aquest any 2019. En si mateix, aquesta pujada no és una notícia dolenta, encara que la xifra resulti del tot deficient.
El pressupost dirigit a la concertada continua sent deficitari i segueix sense incrementar-se prou en la partida de Despeses de Funcionament (“Altres Despeses”), que és la destinada al pagament del personal no docent, a l'equipament necessari per a la tasca educativa i al manteniment del centre, i que continua sent insuficient, ja que amb l’actual finançament no es cobreixen els costos reals del funcionament d'un centre educatiu, constituint un dèficit crònic i agreujat any rere any.
Si observem la taula, publicada pel Consell Escolar de l’Estat a l’Informe 2018 sobre el estado del sistema educativo, pàg. 153, només en termes d’IPC ja es pot observar que l’any 2018 l’evolució de l’índex dels mòduls de despeses se situa 18 punts per sota del de l’IPC. Ni tan sols es cobreix un finançament paral·lel a l’evolució del cost de vida.
Com es pot parlar d’equitat, si una dada tan clara ja expressa de forma tan contundent la manca de dotació de recursos públics?
Cal insistir que els centres concertats només reben el 50% d’allò necessari per cobrir les despeses de manteniment i funcionament de l'activitat educativa. Sempre d’acord amb les dades d’aquest informe, l’any 2015 Catalunya va destinar 5.197 euros per cada alumne escolaritzat en centres públics, mentre que als alumnes dels centres privats concertats de les etapes d’educació infantil i d’educació primària destinà 2.687 euros. Si no fos per les aportacions dels pares i mares, seria impossible la continuïtat de l’escola.
Diu la LOE que, per garantir que la quantia dels mòduls econòmic pugui atendre la gratuïtat dels nivells així previstos per la Llei, es va establir que en el si de la Conferència Sectorial d'Educació es constituís una comissió, en la qual participessin les organitzacions empresarials i sindicals més representatives en l'àmbit de l'ensenyament privat concertat, per a l'estudi de la quantia dels mòduls de concert (Disposició addicional vint-i-novena de la LOE).
També l’administració catalana pot reprendre i impulsar una comissió que permeti conèixer el cost real de la plaça escolar, qüestió imprescindible per adequar els mòduls de concert, equiparar-ne el finançament amb la dels centres públics i evitar el dèficit crònic de finançament que pateixen els centres concertats.
La competència per a l'aprovació dels mòduls econòmics destinats al finançament dels centres privats concertats correspon a l'Estat, que fixa els mínims, i a la Generalitat de Catalunya, que en fixar l'import del mòdul econòmic pot incrementar-los. És una qüestió de voluntat i de creure realment en el dret a l’educació en un marc de llibertat.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.