Vés al contingut

Fa tot just un any recollíem a l’editorial del FECC Informa la presa de consciència davant la colossal dimensió de la pandèmia del Covid-19: el dia 11 de març, l’Organització Mundial de la Salut declarava la pandèmia; el mateix dia, apareixia el brot a Igualada, preludi de l’anunci que dijous, dia 12, feia el President de la Generalitat ordenant el cessament d’activitats dels centres educatius a partir de divendres dia 13; el dia 16 de març, la declaració de l’estat d’alarma, amb l’anunci d’un confinament inicial de 15 dies que es va allargar tres mesos...

Des de la FECC s’adoptaven mesures amb la determinació de servei als alumnes i a les famílies. El mateix dia 16 de març s’indicava a les escoles que preparéssiu materials i proposéssiu activitats online, assenyalant bones pràctiques perquè els alumnes poguessin seguir l’activitat escolar de casa estant, i que féssiu el seguiment perquè se sentissin acompanyats en aquesta nova circumstància. Tenim al record les crítiques que va generar aquesta proposta des de l’àmbit educatiu, alienes al nostre sector. Aquell mateix dia naixia “Escola Cristiana en Xarxa”, un espai per compartir materials amb d’altres escoles, de proposta al servei del conjunt d’escoles i que representà compartir amb generositat i treball conjunt per enfortir el sentit de pertinença al col·lectiu de l’Escola Cristiana de Catalunya.

Moltes coses passaren després, i en continuen passant encara. Dissortadament, el que fa un any es vaticinava com una situació molt greu, ha anat prenent forma. Tots hem estat testimonis de la impotència i de la mort. Hospitals i serveis sanitaris lliurats a mans plenes, però al mateix temps, desbordats per l’onada imprevista. Ens ha fregat la mort, hem viscut el decés de persones estimades, amb el punyent i dolorós sentiment de no haver-los pogut acompanyar en el comiat definitiu. En siguem més conscients o menys, ho hàgim volgut o no, aquests dies la solitud dels més grans i la mort ens ha qüestionat radicalment, ens ha tocat en el més profund de nosaltres mateixos, en el sentit últim de la nostra vida.

Però, alhora, hem viscut el temps de la caritat i de la solidaritat, la imatge de tantes persones i institucions, que s’han entregat als més vulnerables i descartats de la societat i que la crisi sanitària ha agreujat considerablement. La colossal lliçó de professionalitat de milers de persones, començant pels sanitaris, però també els transportistes, els repartidors i altres serveis essencials. Hem estat testimonis de com el nostre servei d’educació, des de la nostra generositat i professionalitat, en els temps més durs de la pandèmia, amb el confinament actiu, ha pogut mantenir el fil d’unió entre els nostres alumnes i l’escola, especialment els més necessitats, i com tots hem estat capaços de reprendre l’activitat i fer de les escoles allò que sembla un eslògan publicitari però que és una realitat: “un espai segur”. La manera en què tot el personal ha mantingut ben viu un servei extraordinari a la societat a través dels seus alumnes és una tasca enormement encomiable de la qual hem d’estar profundament agraïts i orgullosos.

Ara obrim un període de preinscripció. Amb dubtes i inquietuds. Planegen sobre aquest procediment les batzegades de la crisi econòmica, que ha dut a la ruïna milers de famílies i negocis, en especial de la classe mitjana, i la crisi demogràfica, que origina un profund buit de naixements. També les colpidores notícies sobre algunes escoles que s’han vist obligades a integrar-se en la titularitat del Departament i alguna indissimulada complaença davant d’aquesta decisió. Voldríem confiar que les famílies faran la tria de l’escola que més les convenci, sense barreres. Sabem que això no serà del tot possible perquè l’obstacle econòmic serà un impediment. Comença una legislatura que ha de ser la de la gratuïtat per a les famílies en totes les escoles del Servei d’Educació de Catalunya. Així, a més, es complirà l’ordenament vigent.

No són temps fàcils, però els nostres projectes són plens de vida, de sentit i d’atractiu. Ho hem demostrat al llarg de molts anys, i ho continuarem fent. Sense defallir, insistint i exigint a les autoritats que compleixin amb les seves obligacions i s’oblidin dels interessos espuris. I també procurant la solidaritat entre nosaltres mateixos, fent pinya per combatre aquesta situació difícil i mostrant generositat amb les nostres escoles veïnes més necessitades.

Cimentem aquest sentit de pertinença, de solidaritat i de generositat institucional per tal que ningú no es quedi enrere, mantenint ben viu el nostre esperit de servei.

Temàtica

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.