Vés al contingut

Ha transcorregut un any de l’1 d’octubre, i és evident que aquest dilluns serà present tot el que envolta la cronologia d’aquell dia, dels seus antecedents i de les seves conseqüències.

Vivim un entorn complex, que comporta sofriment i, alhora, esperança. Ens preocupa la tensió que es viu en algunes situacions entre grups de diverses opcions polítiques amb enfrontaments que dificulten la convivència. Les desqualificacions no s’han de respondre amb més desqualificacions, sinó valorar la pluralitat mantenint el respecte mutu. Vivim també sentiments de dolor i preocupació pels qui estan privats de llibertat a la presó amb unes acusacions que gran part de la ciutadania rebutja; també pels qui s’han vist forçats, d’una manera o altra, a l’exili. Però mantenim l’esperança que encara es podrà avançar generant consensos, que es continuarà perseverant en la construcció de ponts de concòrdia i d’acord, sense apriorismes bloquejadors ni excloents.

En una societat madura, plural i democràtica poden tenir cabuda aquestes reflexions, sense ésser titllats -com ja ha passat en alguna de les nostres escoles durant aquest mateix cap de setmana- de posicionaments polítics de no sabem quin signe o tendència... Han d’existir arguments democràtics de més pes que l’excloent “o estàs amb nosaltres o contra nosaltres”, massa sovintejat darrerament.

Les escoles han de continuar sent un espai d’acolliment i de llibertat, on es faci ben palesa la nostra aposta d’educar solidàriament i crítica. L’escola és lloc d’acolliment, de la pràctica de l’empatia, de posar-se al lloc de l’altre per diferent que sigui, que no ho és tant. Existeixen entre les persones més elements d’igualtat que de diferència. Hem de posar el nostre gra de sorra per ajudar a la inclusió de tothom. En els nostres idearis, d’una clara i manifesta arrel evangèlica, hi és ben present la voluntat d’estimular la convivència, d’impulsar l’acceptació de l’altre, el treball en equip, les relacions fraternes, el respecte de les opinions i de tota creença, idea o costum.

Els nostres caràcters propis volen donar especial importància, en una societat multicultural i multireligiosa, al respecte a la diversitat i singularitat de les persones, a la participació en l’exercici democràtic, el creixement de l’amistat, l’estima de la pròpia cultura com a font d’enriquiment personal i grupal, mai com a causa d’exclusió.

És clar que les escoles no són campanes de buit que romanen aïllades del món exterior. Són formades per persones; nens, nenes, nois i noies, professionals, professors i educadors que tenen un bagatge personal i òbviament viuen immersos en la realitat. Necessitem una lectura serena dels esdeveniments i actuar en conseqüència. Són necessàries paraules i accions de saviesa, d’una saviesa que posseeix un esperit intel·ligent, amant del bé i que estima les persones. Tots la necessitem, més en un temps en què les decisions que es prenguin s’han d’inspirar en la pau i la convivència, lluny de discursos que incitin la confrontació estèril i perjudicial entre les persones, i que no han d’utilitzar com a objectiu els infants i adolescents que creixen i es fan grans en edat i en saviesa a les escoles de Catalunya.

Temàtica
Tags

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.