Vés al contingut

L’infrafinançament dels centres concertats, reconegut per totes les institucions del país, continua sent un obstacle evident, objectiu i profundament injust que impedeix que encara més famílies puguin optar per l’escola concertada. La insuficiència de recursos és un greu impediment a l’exercici del dret a la llibertat d’elecció de centre, que cal eliminar fugint de discursos tergiversats i demagògics. Aquesta injustícia s’ha agreujat extraordinàriament durant la pandèmia, posant les escoles concertades en una situació límit, derivada de la precarietat econòmica que travessen moltes de les famílies que han matriculat els fills i filles a l’escola concertada i la seva repercussió en les quotes, imprescindibles per a la viabilitat dels centres.

També hi ha un ampli consens dins la comunitat educativa a destacar que el Servei d’Educació de Catalunya, integrat per centres públics i concertats, presenta importants dèficits d’inversió pública per garantir el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats.

Dues recents actuacions destaquen a l’hora d’objectivar l’infrafinançament de l’escola concertada. El pacte contra la segregació escolar afirma que la partida del concert corresponent a la despesa de funcionament no cobreix íntegrament la inversió i la despesa que fan els centres en conceptes necessaris i bàsics per al funcionament ordinari, que passa a cobrir-se mitjançant les aportacions de les famílies, i conclou que cal un finançament públic suficient dels centres, tal com preveu la LEC (art. 42), per garantir estàndards de qualitat equivalents per al conjunt de centres del Servei d’Educació de Catalunya, i també per garantir la gratuïtat real de l’ensenyament i que les quotes no esdevinguin un factor de segregació escolar.

També la Memòria d’Avaluació relativa al projecte de Decret pel qual es regulen els concerts educatius, realitzada pel Departament d’Educació, recull que un dels objectius del projecte és garantir la gratuïtat real dels ensenyaments obligatoris impartits en els centres concertats, i que tindria un impacte pressupostari que afectaria a tres àmbits: la plantilla dels centres, les despeses de funcionament i el contracte programa. Aquesta Memòria quantificà el dèficit en 145 milions d’euros, però no en determinà ni la incorporació al pressupost de l’any 2020 ni especificà cap temporalització d’actuació.

Dins l’àmbit que comentem, una de las mesures previstes en el Pacte contra la segregació escolar és crear una comissió tècnica d’experts, a proposta del Departament d’Edu­cació i dels agents educatius més representatius, per estudiar i determinar el cost total de la plaça en els nivells de provisió universal i gratuïta (per tant, el segon cicle EINF, l’Educació Primària i l’Educació Secundària Obligatòria) per a la impartició dels ensenyaments en condicions de gratuïtat, que derivaria, entre d’altres actuacions, a garantir progressivament que el finançament per al funcionament dels centres docents concertats (via mòdul del concert –art. 205.8 LEC–, via dota­ció de recursos addicionals mitjançant contracte programa –art. 48.5 LEC–) garanteix el principi de gratuïtat de l’ensenyament.

Aquesta Comissió ha finalitzat la tasca i avui, al Parlament de Catalunya, s’exposaran les conclusions a la Comissió de Seguiment del Pacte. En pocs dies es publicarà l’estudi, i de ben segur que se’n podrà aprofundir en l’anàlisi. Però, amb caràcter d’urgència, podem destacar dues d’aquestes conclusions que, no per esperades -almenys al nostre sector- no deixen de ser importants. La primera, la constatació categòrica de l’infrafinançament que pateix l’escola concertada. També, en una altra mesura, el sector públic. La segona, una quantificació d’aquest dèficit. Metodològicament, per a l’anàlisi del cost de la plaça, la Comissió establí quatre apartats: plantilla bàsica de personal, despeses de funcionaments, activitats complementàries i serveis escolars i atenció a la diversitat.

Us en podem donar uns primers resultats, presentats per alumne, que són contundents. Les dades es donen sota tres conceptes: el finançament públic actual, el cost real que determina la Comissió i el cost teòric, un cop aplicats factors de correcció a algunes dades. Aquest darrer, en teoria, suposaria el resultat final de l’estudi.

Pel que fa a la dotació de plantilla, a les etapes d’EINF/EPRI, el finançament públic actual és de 2.508,80 €/al, la despesa real és de 3.379,60 €/al i el cost teòric, de 2.829,90 €/al. A ESO, en el mateix ordre, 3.057,10 €/al, 4.146,0 €/al i 3.304,50 €/al.

Les despeses de funcionament, a EINF/EPRI tenen un finançament públic actual de 245,52 €/al, una despesa real de 701,20 €/al i un cost teòric de 670,50 €/al. A l’ESO, en el mateix ordre, 286,10 €/al, 752,60 €/al i 713,70 €/al.

L’atenció a la diversitat rep a EINF/ESO un finançament públic de 27,50 €/al, té un cost real de 244,30 €/al i un cost teòric de 517,90 €/al. I a l’ESO, pel mateix ordre, 54,80 €/al, 330,10 €/al i 616,60 €/al.

L’impacte pressupostari que genera aquest dèficit, per a la partida de personal, és de 321,10 €/al a EINF/EPRI i de 247,40 €/al a ESO i per a les despeses de funcionament, 424,98€ a EINF/EPRI i 427,60 € a ESO. L’atenció a la diversitat suposaria un dèficit de 490,40 €/al a EINF/EPRI i 561,80 €/al a l’ESO. Atès que les dues primeres partides són de finançament universal, la seva dotació pressupostaria representaria un increment de 234 milions d’euros respecte de l’actual, lluny dels 145 milions que calculava la Memòria del projecte de Decret de concerts. Dit d’una altra manera, l’increment de la partida pressupostària de concerts hauria de ser del 110% en personal i del 219% en les despeses de funcionament, gairebé el doble del que preveia la Memòria.

L’Administració hauria de quasi triplicar l’actual mòdul de despeses de funcionament per cobrir la despesa teòrica d’aquesta partida. El finançament de les plantilles bàsiques s’hauria d’incrementat entorn el 10%, seguint el criteri d’equiparació a la pública pel que fa al nombre d’hores lectives curriculars finançades amb fons públics. Això es tradueix en l’ampliació d’entre 1,40 (1L), 2,40 (2L) i 4.36 (3L) professors per línia a EINF/EPRI i 0,78 (1L), 0,95 (2L), 1,63 (3L) i 2,51 (4L) professors per línia a l’ESO, amb un total de 1.823 professors més en aquests nivells.

Un conjunt de xifres que s’haurà de precisar i matisar quan en disposem del text íntegre de les Conclusions de la Comissió, però que ja assenyalen de forma clara una situació objectivament injusta i pressupostàriament considerable de la qual tothom haurà de prendre bona nota per tal de poder solucionar de manera definitiva l’infrafinançament de l’escola concertada. I també per empetitir la boca dels que anuncien de manera tan poc reflexionada que la concertada ‘treu profit’ d’una situació que, objectivament, es constata tant deficitària.

Temàtica

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.