“L’altra campanya”

El passat dimarts, 4 d’abril, es va publicar la resolució que donava el tret de sortida al procés de preinscripció i matrícula del proper curs. Estem en plena campanya, doncs, quelcom que es fa palès en l’extraordinària feina que es porta a terme des de cadascuna de les escoles cristianes titulars i directors, docents i personal d’administració i serveis. Hem fet i seguim fent els deures. Hem celebrat jornades de portes obertes que han desvetllat l’interès de mares i pares; ens hem fet visibles a viles i ciutats amb cartells, promocions a la premsa comarcal i anuncis, tot compartint el logotip comú de l’Escola Cristiana. Si bé un bon nombre d’escoles del col·lectiu són ben conegudes arreu del territori per la seva història –en alguns casos centenària- i la seva tasca i projecte educatiu, cap campanya que s’emprengui és endebades. És per això que us encoratgem a continuar-hi treballant i donant a conèixer els nostres projectes, els nostres valors i a reivindicar orgullosos la pertinença a l’Escola Cristiana.

Que estem en plena campanya de preinscripció no només es fa palès, dissortadament, pel que acabem d’exposar més amunt, sinó perquè, com ja sembla un costum des de fa un parell d’anys, alguns ajuntaments han emprès una campanya paral·lela en què, de manera explícita, fan una crida a matricular exclusivament en escoles públiques, actuacions certament excepcionals que, a banda de no respectar l’ordenament jurídic vigent, són profundament injustes.

Ho són perquè en tot moment obliden que l’escola concertada forma part del Servei d’Educació de Catalunya, que és, tal com recull la nostra Llei d’Educació, un servei “constituït per una xarxa plural de centres educatius de titularitat pública i de titularitat privada i és el resultat de la tradició educativa i social del país”.

Ho són perquè, amb aquestes manifestacions, obvien que els pares i les mares tenen tant de dret a triar una escola pública com una de privada concertada o, si fos el cas, una que no rebi cap tipus de finançament públic. No podem oblidar que al nostre país existeix el dret a la creació de centres docents i el dret de pares i mares perquè els seus fills rebin l’educació religiosa i moral d’acord amb les seves pròpies conviccions.

Ho són perquè no es té en cap consideració el bon servei que les institucions d’iniciativa social han prestat a tantes generacions. Escoles arrelades al país, a la seva cultura i que col·laboren activament amb la realitat dels municipis on s’ubiquen. Aquest procés de preinscripció no serà fàcil, no en falten exemples (només cal mirar les imatges que acompanyen aquest editorial).

Sense perjudici de les reaccions concretes davant aquestes situacions, però, la nostra resposta ha de continuar sent la que ens defineix i configura com a sector. El servei que oferim a la societat és contrastat i desitjat per moltes persones que veuen en les nostres escoles un espai educatiu que satisfà les seves pretensions i els inspira seriositat, fiabilitat i confiança. Aquesta és la nostra marca, i així ho hem de continuar demostrant. Fem que aquest pòsit continuï penetrant en la societat i que la confiança i bon fer de les famílies sigui la que finalment acabi decidint l’opció d’escola, tal com ha estat al llarg de tants anys de presència i servei de l’escola cristiana a Catalunya.