Un acord de gran transcendència

Dimecres passat, dia 1 de febrer, se signava l’Acord entre el Govern de la Generalitat i el PSC sobre els pressupostos de la Generalitat de Catalunya pel 2023. Un conjunt de mesures que restaran incorporades a la llei pressupostària i que inclou diverses qüestions en blocs sobre la prosperitat econòmica, la societat del coneixement, les energies renovables, la salut, els drets socials, l'educació o la seguretat.

Entre les actuacions en matèria educativa, es contempla la destinació de recursos per al desplegament del Pacte contra la segregació escolar i per a l’educació inclusiva, l’increment del finançament de les llars d’infants, l’impuls de la Formació Professional i els ensenyaments artístics i l’augment de l’import del mòdul de despeses de funcionament dels concerts educatius.

L’informe de la Sindicatura de Greuges concloïa que l’import del mòdul de despeses de funcionament s’ha d’incrementar en un 300% per a cobrir de manera genèrica el cost dels diversos elements que el componen. Al llarg d’un any, des de la FECC, l’APSEC i les altres patronals s’ha estat negociant amb el Departament les concrecions de l’augment d’aquesta despesa, consensuant el mòdul de referència i proposant un calendari d’actualització.

Ara, la previsió pressupostària és que l’import del mòdul augmentarà en un 40% respecte de l’actual quantitat abonada l’any 2022. Una xifra gens menyspreable que suposarà una destacada millora en el finançament de les nostres escoles. No s’ha arribat encara a l’assoliment de l’objectiu que pertoca, què és aconseguir que els mòduls dels concerts garanteixin la gratuïtat dels ensenyaments, però sens dubte que aquest increment obre la porta per a reduir, i tant de bo acabar, l’infrafinançament de l’escola concertada, una fita important encara no assolida.

Igualment, es contemplen partides pressupostàries per al desplegament del Pacte contra la Segregació Escolar, destinant 58 ME a aquest objectiu, i per l’aplicació del decret d’escola inclusiva, compostes bàsicament per dotacions de personal o recursos específics, com ara monitors, unitats d’escolarització compartida, mestres d’educació especial i orientadors, professionals d’atenció educativa especial o pels Plans de millora d’oportunitats educatives i els Plans educatius d’entorn. Caldrà veure quina partida concreta es destina a l’escola concertada, perquè els compromisos adquirits pel Departament i la important diferència de recursos que es destinen als centres públics i a l’escola concertada requereixen igualar els esforços financers per part de l’Administració.

Aquest pressupost suposarà una millora important en el finançament per pal·liar la delicada situació de les escoles, i podem dir que les nostres demandes han obtingut resposta, motiu pel qual hem d’agrair a les diverses forces polítiques de Catalunya amb les què hem tingut ocasió de poder explicar la realitat i necessitats del nostre sector. Representants del PSC-Units, d’ERC, de JuntsxCat, han tingut ocasió de conèixer directament algunes de les escoles associades a la FECC i han estat testimonis privilegiats que quin és el dia a dia de la nostra acció educativa. Ens satisfà constatar que les paraules que el Conseller d’Educació va adreçar als representants de les titularitats de les escoles en ocasió de la primera cita conjunta, afirmant que en aquesta legislatura s’avançaria cap a la millora del finançament de l’escola concertada, comencen a fer-se realitat. En especial, ens permetem fer un reconeixement a la Direcció general de Centres Concertats i Centres Privats, en la persona del seu titular, Sr. Ramon Montes, i de la seva Subdirectora, Sra. Isabel Fons, per la bona predisposició al diàleg, al contrast d’idees, al debat constructiu i respectuós que s’ha dut a terme en les diferents reunions negociadores, amb l’interès comú de poder avançar cap a la situació que en justícia i equitat correspon al finançament de l’escola concertada.

Aquest avenç en el finançament és una bona notícia. Però encara queda un llarg camí per recórrer. Arribar a triplicar el mòdul de despeses, obtenir els recursos suficients per a l’escolarització dels alumnes NESE, la dotació dels quals es faci amb puntualitat... En definitiva, aconseguir que el component econòmic no sigui una barrera per a exercir la lliure elecció d’escola ni un obstacle per a la seva direcció és un objectiu pel qual s’ha de continuar lluitant. Ara s’ha fet un pas de gran transcendència, en un camí que s’ha de mantenir i consolidar i en el que continuarem treballant amb ànims i amb esperança.