L’exhortació apostòlica Evangelii Nuntiandi (1985), escrita pel papa beat Pau VI, va posar damunt la taula el tema central de la comunicació de l’Evangeli. Aquell text va ser l’inspirador principal de l’exhortació apostòlica Evangelii Gaudium (2013), el document programàtic del pontificat del Papa Francesc. Entre tots dos documents van succeir-se nombroses reflexions i iniciatives, tant per part de sant Joan Pau II com del papa Benet, i fins i tot aquest darrer va crear el Pontifici Consell per a la Nova Evangelització.

Mossèn Ramon Muntanyola i Llorach va néixer a  l’Espluga de Francolí, comarca de la Conca de Barberà i arquebisbat de Tarragona, el 2 d’abril de 1917. La tardor de 1927, seguint el desig de la seva mare, va entrar com a postulant al col·legi dels pares paüls a Bellpuig d’Urgell, on va cursar la llatinitat i les humanitats. L’any 1932 es va traslladar al noviciat que els pares de la missió tenien a l’illa de Mallorca. Tanmateix, la tardor de l’any següent en va sortir per a entrar al Seminari Pontifici de Tarragona.

Les reaccions a la visita del Papa Francesc a Egipte han estat extraordinàries. Així, el professor libanès Mohammad Sammak, secretari general del Spiritual Islam Summit, que va participar a la trobada sobre la pau al Caire, va dir: Francesc va saludar dient “Salam aleikum”, i va entrar en els nostres cors. El Papa va voler dir-ho a tots nosaltres en la nostra llengua i això va tocar vertaderament el cor i les ments de tots. Mn.

El proppassat diumenge 21 de maig el Papa Francesc, en acabar la pregària de l’Àngelus a la Plaça de Sant Pere, va anunciar la creació de cinc nous cardenals: dos europeus (Barcelona i Estocolm), un africà (Bamako a Mali), un llatinoamericà (San Salvador) i un asiàtic (Pakse a Laos). La tria és una mostra més de la universalitat de l’Església i de la voluntat del Sant Pare de subratllar el paper de les perifèries en el seu projecte de reforma eclesial.

El passat dia 11 de febrer de 2017 es va celebrar al Santuari de Lourdes la XXV Jornada Mundial de la Pastoral del Malalt, instituïda pel papa St. Joan Pau II, el 13 de maig de 1992.

El viatge del papa Francesc a Egipte té una dimensió històrica innegable. Hi ha un abans i un després pel que fa a les relacions entre cristians i musulmans sorgides i manifestades en aquest viatge. Egipte ha estat el gresol d’un missatge potent i clar, que obre una gran perspectiva envers tot el segle XXI. Al Caire s’han posat les bases d’una nova mirada entre les dues religions monoteistes més importants i més globals. Si bé és veritat que el cristianisme ha arribat als quatre extrems de la terra, també es pot dir que l’expansió musulmana ha fet de l’Islam una religió global.

Salomó és un petit poble de la comarca del Tarragonès, a l’esquerra del riu Gaià, als peus de la serralada Prelitoral Catalana de poc més de 550 habitants.

Fins l’any 1957 la parròquia de Salomó formava part del bisbat de Barcelona. Aquell any, tot l’arxiprestat del Vendrell s’incorporà a l’arquebisbat de Tarragona.

El cristianisme és la religió de dos elements que es complementen: l’espiritual i el social. Un no s’entén sobre l’altre, i quan un dels dos falla i l’altre s’emporta tot el pes de la proposta cristiana, aquesta proposta acaba naufragant. No es pot dissociar una comprensió del cristianisme en termes estrictament espirituals d’una aproximació que subratlli les potencialitats socials i transformadores de l’Evangeli de Jesús.

Un dels elements que solem relacionar amb la Quaresma és el dejuni. De fet, l’Església continua mantenint la prescripció del dejuni el Dimecres de Cendra (com també el Divendres Sant). A l’hora de la veritat, segurament és poc present en la vida i en la mentalitat de molts cristians, que el veuen com una pràctica ascètica sense gaire sentit o com una norma eclesiàstica pròpia de temps passats.

Jesús digué als seus deixebles. «Cerqueu i trobareu» (Lc. 11, 9).

Josep Calassanç i Gastó (Peralta de la Sal 1557 – Roma 1648) als catorze anys ja havia manifestat la voluntat de ser sacerdot. Acabats els estudis de llatí a Estadilla, en el convent de frares trinitaris, passà a l’Estudi General de Lleida on cursà la filosofia i el dret. Després es traslladà primer a València i després a Alcalá de Henares on estudià els dos primer cursos de teologia, que acabà el 1583, novament a l’Estudi General de Lleida.