El passat dia 11 de febrer de 2017 es va celebrar al Santuari de Lourdes la XXV Jornada Mundial de la Pastoral del Malalt, instituïda pel papa St. Joan Pau II, el 13 de maig de 1992.

El viatge del papa Francesc a Egipte té una dimensió històrica innegable. Hi ha un abans i un després pel que fa a les relacions entre cristians i musulmans sorgides i manifestades en aquest viatge. Egipte ha estat el gresol d’un missatge potent i clar, que obre una gran perspectiva envers tot el segle XXI. Al Caire s’han posat les bases d’una nova mirada entre les dues religions monoteistes més importants i més globals. Si bé és veritat que el cristianisme ha arribat als quatre extrems de la terra, també es pot dir que l’expansió musulmana ha fet de l’Islam una religió global.

Salomó és un petit poble de la comarca del Tarragonès, a l’esquerra del riu Gaià, als peus de la serralada Prelitoral Catalana de poc més de 550 habitants.

Fins l’any 1957 la parròquia de Salomó formava part del bisbat de Barcelona. Aquell any, tot l’arxiprestat del Vendrell s’incorporà a l’arquebisbat de Tarragona.

El cristianisme és la religió de dos elements que es complementen: l’espiritual i el social. Un no s’entén sobre l’altre, i quan un dels dos falla i l’altre s’emporta tot el pes de la proposta cristiana, aquesta proposta acaba naufragant. No es pot dissociar una comprensió del cristianisme en termes estrictament espirituals d’una aproximació que subratlli les potencialitats socials i transformadores de l’Evangeli de Jesús.

Un dels elements que solem relacionar amb la Quaresma és el dejuni. De fet, l’Església continua mantenint la prescripció del dejuni el Dimecres de Cendra (com també el Divendres Sant). A l’hora de la veritat, segurament és poc present en la vida i en la mentalitat de molts cristians, que el veuen com una pràctica ascètica sense gaire sentit o com una norma eclesiàstica pròpia de temps passats.

Jesús digué als seus deixebles. «Cerqueu i trobareu» (Lc. 11, 9).

Josep Calassanç i Gastó (Peralta de la Sal 1557 – Roma 1648) als catorze anys ja havia manifestat la voluntat de ser sacerdot. Acabats els estudis de llatí a Estadilla, en el convent de frares trinitaris, passà a l’Estudi General de Lleida on cursà la filosofia i el dret. Després es traslladà primer a València i després a Alcalá de Henares on estudià els dos primer cursos de teologia, que acabà el 1583, novament a l’Estudi General de Lleida.

Aquest és el lema del Dia del Seminari 2017, que enguany celebrem el diumenge 19 de març, vigília de la solemnitat litúrgica de sant Josep.

Es tracta d’una frase inspirada en la carta als Hebreus, que presenta el sacerdoci de Crist com a expressió de la seva missió entre els homes, com el veritable Gran Sacerdot amb una singular proximitat tant a Déu com als homes.

Es diu i es repeteix sovint que Catalunya és un dels països més secularitzats del sud d’Europa. Se la compara amb Bèlgica i Holanda, i s’analitza la seva situació en termes de descristianització i de desafecció envers la fe cristiana. Després s’afegeix, per reblar el clau, que és un país laïcitzat, en el qual el factor religiós juga un paper marginal, i alguns afirmen que l’únic lloc que li queda a l’Església són les sagristies.

El capítol IV de la nova Ratio fundamentalis institutionis sacerdotalis està dedicat a la formació dels preveres com un únic camí discipular i missioner.

«El més petit de la família pregunta al seu pare, quan aquest acaba d’arribar del treball:

- Papa, quan guanyes en una hora?

- Doncs, mira, guanyo 12 euros.

- Me’n podries donar només la meitat?

- No em molestis més amb preguntes que no toquen. Deixa’m en pau. Estic cansat.

  Però, a la nit, el seu pare anava donant voltes a la pregunta del seu nen. Per tranquil·litzar la consciència, es va apropar al seu llit per dir-li:

- Aquí tens els diners que m’has demanat.

- Gràcies, papa.