Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

9. LA BIODIVERSITAT està en risc d'extinció

NOTA. Quan parlem de biodiversitat ens referim al conjunt de tots els éssers vi-vents de tota la natura, d’una regió geogràfica concreta o bé d’un grup taxonòmic determinat.

Un cop plantejada la qüestió de l’aigua potable, Francesc ha afrontat un tema molt més complex que sovint passa inadvertit: el risc de pèrdua de la biodiversitat en el planeta. De seguida n’ha indicat la causa: «Els recursos de la Terra també són ac-tualment depredats a causa de les formes abusives d’entendre l’economia, el co-merç i les activitats productives» (LS 32).
El Papa no ha dubtat a plantejar aquesta qüestió, la complexitat de la qual és ben evident. En efecte, ja no podrem conèixer milers d’espècies vegetals i animals que desapareixen cada any; els nostres fills ja no les podran veure perquè les hau-rem perdut per sempre. «No tenim dret a provocar-ho» (LS 33).
També ha recordat que el cost dels danys ocasionats per aquestes actuacions irresponsables és molt més alt que els beneficis que se’n puguin obtenir. «Hem cregut que nosaltres podem substituir una bellesa irreemplaçable i irrecuperable per una altra que nosaltres mateixos hem creat» (LS 34).
D’altra banda, la cura dels ecosistemes suposa mirar més enllà del que és im-mediat, perquè, quan tan sols ens preocupa el rèdit econòmic ràpid i fàcil, sembla que a ningú no li interessa la preservació del medi ambient (cf. LS 36).
El risc de pèrdua de la biodiversitat no sembla que ens preocupi, perquè potser no pensem en les conseqüències. Oblidem que el planeta no serà el mateix sense aquells vegetals i aquells animals que els qui avui l’habitem haurem eliminat per sempre (cf. LS 37-41).
Ens anirà bé de recordar allò que Francesc ens ha recomanat sobre la respon-sabilitat que correspon a cada territori en l’àmbit de la biodiversitat.

10. La progressiva DEGRADACIÓ SOCIAL és un mal que afecta tothom

Una de les idees que sovint apareixen en els escrits del papa Francesc és la de la interconnexió entre tot el que succeeix en el planeta. «No podem deixar de considerar els efectes de la degradació mediambiental, de l’actual model de desenvolupament i de la cultura del rebuig, en la vida de les persones» (LS 43). Segons la seva opinió, en el món global els compartiments estancs no existeixen. Per això, no ens sorprèn que subratlli aquesta idea en referir-se a la degradació social: la degradació de la natura afecta la convivència (cf. LS 44-45). No ha dubtat a afirmar que algunes innovacions tecnològiques estan donant lloc a greus conseqüències de caràcter social que es posen de manifest en àmbits molt diferents: l’ocupació, l’exclusió, la manca d’equitat en la distribució i el consum d’energia, la fragmentació social, l’augment de la violència i de noves formes d’agressivitat, l’augment del consum de drogues entre els més joves, la pèrdua d’identitat, etc. Si això és així, és obvi que els avenços tecnològics no sempre han conduït a un veritable progrés integral i a una millora de la qualitat de vida dels ciutadans (cf. LS 46).

Francesc també ha al·ludit a la repercussió dels mitjans que el món digital ha posat a la nostra disposició en totes les dimensions de la vida personal i social, sobretot en els països anomenats ‘rics’. «Quan els mitjans de comunicació i el món digital es fan omnipresents, la seva influència pot dificultar que les persones aprenguin a viure sàviament, a pensar en profunditat i a estimar amb generositat» (LS 47). Ho ha justificat així: «Les relacions personals amb els altres, amb tots els desafiaments que impliquen, tendeixen a ser reemplaçades per un tipus de comunicació a través d’internet que ens permet seleccionar o eliminar les relacions segons el nostre albir; així solem generar un nou tipus d’emocions artificials que tenen més a veure amb dispositius i pantalles que no pas amb les persones i la natura. Els mitjans actuals permeten que ens comuniquem i que compartim coneixements i afectes. […] Ens cal ser conscients que, juntament amb l’aclaparadora oferta d’aquests recursos tecnològics, també pot aparèixer una profunda i melangiosa insatisfacció en les relacions interpersonals, o bé un perillós sentiment de soledat» (LS 47). Ens cal maldar perquè aquests mitjans esdevinguin fonts d’un nou progrés cultural de la humanitat, no pas una causa de degradació social.