Vés al contingut

7. ELS EMIGRANTS són germans nostres que fugen de la misèria

Francesc ha mostrat una sensibilitat especial en contemplar comn les conseqüèn-cies del canvi climàtic afecten els animals que no poden adaptar-se a la nova situ-ació i han de migrar, i també la manera de viure de les persones més pobres, que es veuen forçades a abandonar les seves terres i les seves llars posant en risc el seu futur i el futur dels seus fills. «És tràgic l’augment del nombre d’emigrants que fugen de la misèria empitjorada per la degradació ambiental. No són reconeguts com a refugiats per les convencions internacionals i perden les vides que han deixat enrere, i ara no tenen accés a cap tipus de protecció legal» (LS 25).

Davant la gravetat de la situació que es crea quan molts emigrants no són aco-llits en alguns països, Francesc ha denunciat l’actitud de les autoritats polítiques que prefereixen ignorar aquest immens drama humà.
Nosaltres no podem mirar cap a una altra banda, com si aquest problema no ens afectés. Francesc ens ha invitat a fixar l’atenció en el tràgic augment de les fa-mílies que emigren fugint de la misèria creixent causada per la degradació del medi ambient; sovint la seva situació s’agreuja pel fet de no poder gaudir de protecció per part de les autoritats locals.

Cal que ens aturem a reflexionar sobre les conseqüències d’aquesta situació, que afecta milions de persones. Ens ha de preocupar la indiferència general quan hi ha tant sofriment a prop nostre. Es tracta de germans i germanes que viuen en una situació de desemparament, i no podem dir que no ens afecta (cf. LS 25).

És normal que ens preguntem fins a quin punt arriba el sentit de responsabili-tat dels qui formem part d’unes societats que es consideren civilitzades. «La falta de reaccions davant aquests drames dels nostres germans i germanes és un signe de la pèrdua del sentit de responsabilitat envers els nostres conciutadans sobre el qual se sustenta tota societat civil» (LS 25).

8. LA MANCA D'AIGUA causa milions de morts cada any

Als habitants dels països desenvolupats , no els és fàcil de comprendre que l’escassetat d’aigua constitueix un problema gravíssim per al conjunt de la humanitat. Per a molta gent, la mortalitat infantil causada per la manca d’aigua és una qüestió molt llunyana, en el temps i en l’espai. Per això, és possible que no sigui objecte de la nostra preocupació.

No obstant això, el gravíssim problema de l’escassetat d’aigua ha ocupat un apartat de la reflexió que Francesc ha realitzat. La seva paraula és un toc d’alerta. Demà la manca d’aigua pot afectar la major part de la humanitat. Ha escrit: «L’aigua potable i neta representa una qüestió de primera importància, perquè és indispensable per a la vida humana i per sustentar els ecosistemes terrestres i aquàtics. Les fonts d’aigua dolça abasten sectors sanitaris, agropecuaris i industrials. El proveïment d’aigua s’havia mantingut relativament constant durant molt temps, però ara en molts llocs la demanda supera l’oferta sostenible, amb greus conseqüències a curt i llarg termini» (LS 28).

El problema de la qualitat de l’aigua disponible per als més pobres és molt seriós, perquè l’aigua no potable provoca morts cada dia, i és causa de moltes malalties i de l’augment continu de la mortalitat infantil (cf. LS 29).

Francesc també ens ha explicat que alguns estudis exhaustius han alertat que l’escassetat d’aigua s’aguditzarà si no adoptem mesures urgents; que les repercussions mediambientals podrien afectar milers de milions de persones; i que el control de l’aigua podria ser l’objectiu de les grans empreses multinacionals i provocaria conflictes gravíssims. És un advertiment molt seriós (cf. LS 31).

Els qui tenen aigua en abundància, per raó de la seva situació geogràfica i del clima, poden creure que el problema no els afecta. Potser pensen que no estan en condicions de fer res per resoldre una qüestió que fa patir molta gent pobra en altres països llunyans.

Francesc ens ha recordat amb insistència que el dret de tot ésser humà a la vida comporta el dret essencial a disposar d’aigua potable per mantenir-la. Ho ha expressat amb paraules prou contundents: «L’accés a l’aigua potable i segura és un dret humà bàsic, fonamental i universal, perquè determina la supervivència de les persones, i per tant és condició per a l’exercici dels drets humans» (LS 30).

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.