Vés al contingut

Per saber-ne més

Fitxers adjunts

Una Carta encíclica del papa Francesc

En la festa de Pentecosta de l’any 2015 el papa Francesc va publicar la Carta encíclica «Laudato Si» (LS) sobre l’ecologia integral, i ara en celebrem el tercer aniversari. Es tracta d’un document d’una actualitat evident que és objecte de debat arreu del món, perquè el tema que planteja afecta tota la humanitat.

Francesc ha manifestat expressament que els destinataris de la seva Carta són tots els homes i dones de bona voluntat que estan preocupats pel medi ambient i per la salut del planeta, de tots els països del món.

Ens ha satisfet poder comprovar que aquesta Carta ha estat molt ben acollida, també per part de persones que professen altres religions diferents de la catòlica, i fins i tot per part de no creients. No ens ha de sorprendre, perquè Francesc s’ha guanyat una autoritat moral indiscutible, i en aquesta ocasió s’ha proposat aconseguir que el seu missatge sobre la greu crisi ecològica arribi a tothom, sense distinció de races, creences i cultures.

A més a més, ha manifestat que li agradaria que el contingut d’aquesta Carta fos objecte de diàleg, i fins i tot de debat. Per això, en el capítol cinquè suggereix alguns camins de diàleg que «poden ajudar-nos a sortir de l’espiral d’autodestrucció en què ens estem submergint» (LS 163).

En els breus articles que us oferirem al llarg dels propers mesos ens proposem de reflexionar a partir dels pensaments que el papa Francesc exposa en la seva Carta, i hi suggerirem qüestions que poden suscitar comentaris i debat, amb la finalitat d’aconseguir que tots coneguem la seva manera de pensar i així puguem transmetre els seus missatges als adolescents i joves dels nostres ambients.

Per començar, heus aquí unes reflexions a partir dels paràgrafs de la Introducció d’aquesta Carta, tan interessant.

1. EL PERQUÈ d’aquesta Carta encíclica sobre l’ecologia integral

Francesc s’ha inspirat en el preciós càntic del sant d’Assís «Laudato Si’, mi Signore» — «Lloat sigueu, Senyor meu». En aquest càntic sant Francesc recorda que la creació és la casa de tots, una llar que se’ns mostra com una germana amb la qual compartim l’existència i com una mare que ens acull amb els braços oberts: «Lloat sigueu, Senyor nostre, per la nostra germana Terra, la qual ens sosté i governa, i que produeix diversos fruits amb acolorides flors i herbes» (LS 1).

Però la nostra germana clama pel dany que li provoquem a causa de l’ús irresponsable i l’abús dels béns que Déu hi ha posat.

Per una raó: els éssers humans hem crescut pensant que som els propietaris i els dominadors de la terra, i que hem estat autoritzats per espoliar-la. Ara lamentem que la violència que hi ha en el cor humà, ferit pel pecat, també es manifesti en els símptomes de malaltia que advertim en el sòl, en l’aigua, en l’aire i en els éssers vivents.

Entre els pobres més abandonats i maltractats, també hi hem de comptar la nostra oprimida i devastada Terra. Sembla que hem oblidat que el nostre propi cos està constituït per elements del planeta Terra, que el seu aire és el que ens dona l’alè, i que la seva aigua ens vivifica i restaura. (cf. LS 1-2).

2. EL PROBLEMA ECOLÒGIC és un problema humà

El problema ecològic no és una qüestió que només afecta la natura material, sinó que és un problema eminentment humà, en un doble sentit: perquè els humans som la veritable causa del problema ecològic, i perquè les seves conseqüències afecten tots els éssers humans. La solució a aquest greu problema passa necessà- riament pel canvi en la nostra manera de comportar-nos.

La nostra vida està estretament vinculada a la natura, en el seu sentit més ampli. No podem viure al marge dels altres éssers creats. I menys encara, destruirlos. «En la mesura en què tots generem petits danys ecològics, som cridats a reconèixer la nostra contribució —petita o gran— a la desfiguració i la destrucció de la creació» (LS 8).

El canvi en els hàbits de consum és fonamental, perquè els residus que generem impediran que el planeta Terra sigui sostenible. Per tant, ens cal fugir del consum desmesurat; això exigeix un canvi global en els models de producció, la qual cosa comporta riscos que hem de preveure i que, en la mesura que sigui possible, ens cal evitar. Ens hi juguem el futur.

Imatge eliminada.

«Tota pretensió de cuidar i millorar el món comporta canvis profunds en els estils de vida, els models de producció i de consum, i les estructures de poder que avui regeixen les societats» (LS 5).

■ Creus que és a les nostres mans canviar els actuals models de producció i de consum? És una utopia inassolible?

■ Quin compromís pots assumir per col·laborar en la promoció d’algun canvi que consideres necessari en el teu entorn natural?

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.