Ser com nens!

Avui al casal que es fa a les nostres dependències, he vist nenes i nens d’infantil com jugaven al sorral que hi ha en un dels patis.

El sorral està just acabat de fer, així que gairebé l’estrenaven. És un espai bastant gran, uns 20 metres quadrats, limitat per uns travessers de via envellits i ple fins a vessar d'una sorra fina blanca.

Cadascun d’ells tenia una galleda, una pala i un rasclet, les eines bàsiques per gaudir d'un bon joc a la sorra, fins i tot, la monitora per fer més autèntic l'espai havia omplert cada galleda amb aigua per poder-la tirar sobre la sorra i fer-la més manejable, com ho faria una bona onada del mar. Eren uns 6 o 7 nens i nenes, estaven tots entusiasmats sense sabates dins del sorral fent autèntiques excavacions com arqueòlegs buscant un tresor amagat i constructors fent un castell!

El cert és que jo els he vist gairebé de passada, però m’ha frapat la seva imatge de felicitat senzilla, serena i divertida, això sí, tots amb la seva mascareta ben posada a la cara, no semblava ni tan sols que els hi fes nosa.
Si no hagués estat per aquest detall segurament no hagués tornat amb el pensament als mesos passats en confinament, i com els infants precisament han estat gairebé dels últims en poder gaudir amb llibertat de l'espai a l'aire lliure. Com de complex ha estat el retorn a l’escola, i fins hi tot ara en el casal com s’ha de seguir la normativa.

Però malgrat tot això, amb tota naturalitat, ells s’han llençat a jugar, a gaudir d’imaginar que potser estaven a la platja, que no estaven sols sinó que tenien altres nens amb qui jugar, que podien fer fossars i castells, i fer-ho sense queixar-se, mantenint les bones pràctiques de la mascareta, distancia i al final del joc rentar-se les mans.

Això m’ha portat a recordar les paraules de Jesús: “Us ben asseguro que, si no canvieu i us feu com els infants, no entrareu pas en el Regne del cel”.

I és que, els infants tenen la capacitat de mirar la vida amb senzillesa i gaudir-la tal com arriba.