Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Com a mare de dos bessons, un nen i una nena, segurament he estat poc convencional a causa de la meva realitat de pastora protestant. Mentre la majoria dels seus companys feien alguna extraescolar o anaven al parc a jugar després de l'escola, els meus fills solien venir amb mi a visitar alguna persona gran, amb problemes de mobilitat o que es trobés a l'hospital. Fins i tot encara que fossin els últims moments de la seva vida. Els meus fills els hi cantaven cançons, recitaven alguna de les poesies que els hi havien ensenyat a l'escola o algun verset bíblic que havien après de memòria.

També, en moltes ocasions, ens acompanyaven tant a mi com al seu pare al tanatori o al cementiri per fer una cerimònia d'enterrament o comiat.

He de dir que ho feien sempre amb molta correcció. Acompanyant amb la senzillesa de la infantesa els moments durs i difícils per a les famílies que, en veure'ls, eren com un bàlsam.

Una de les coses que més vaig admirar dels meus fills quan eren nens i adolescents és la naturalitat amb què van ser capaços d'enfrontar-se a la realitat de la mort, la vida o la malaltia. Ara que ja són adults-joves, ho veuen com un bagatge que els ha ajudat en la seva pròpia vida.

Aquests darrers dies he escoltat un professor d'universitat especialista en cultura popular en alguna emissora de ràdio catalana. Li preguntaven si era correcte integrar el Halloween a la nostra cultura. Ell feia una breu explicació dient que les tradicions també evolucionen i que, tant el Halloween com la castanyada, són festes populars on es recorda als morts. Ell deia que el que havíem de fer era parlar amb els nens de la mort de forma planera.

Això em va portar a recordar el bé que els hi havia fet als meus fills aprendre des de petits que la mort és part de la vida i que acompanyar a les persones en els moments difícils és un valor important.

Avui molts nens, per no dir gairebé tots, són privats pels pares d'assistir a un enterrament perquè no vegin la mort. En canvi, els deixen veure sèries terribles i participar en jocs on la violència i la mort és exaltada.

Segur que estem educant en els valors adequats?