Mantenir-nos ferms són les paraules que va pronunciar el Ruslan, un company nostre del ministeri pastoral a Ucraïna, quan dimarts, abans que tot comencés, estàvem reunits telemàticament i vam preguntar-li possibles temes de pregària. Encara en estat de pau va anomenar els dos països, els líders i els sanitaris per acabar demanant-nos que sapiguem mantenir-nos ferms.
Em va impactar la serenor del moment, avui gairebé dues setmanes després em ressonen sovint aquestes paraules, perquè necessitem mantenir-nos ferms enmig d’un món inestable que, si en algun moment havia estat mínimament fort, és evident que ha perdut la seva fermesa.
Ens és bastant fàcil, des de la nostra comoditat i relativa pau, construir opinions de com hem arribat fins aquí, de quina posició prenem segons les nostres conviccions polítiques, de mirar de participar en les propostes solidàries i en les pregàries per la pau. Però, veritablement, som capaços de mantenir-nos ferms en la manera de gestionar el dia a dia i de mostrar respecte pels altres?
Pel Ruslan mantenir-se ferm implica quedar-se al seu país amb la seva esposa i els seus quatre fills procurant transmetre serenor i ànim al seu equip i a totes aquelles persones que pugui anar ajudant en el camí sense preguntar-los d’on venen. No sap el que passarà dia rere dia, no sap fins quan podrà o haurà d’estar a la seva ciutat, però sap que en mig de la guerra ha de mantenir la calma per poder gestionar el present i ser un port ferm per a aquells que té al costat.
Si ens mantinguéssim ferms en les coses importants de la vida, en els petits detalls que impliquen les relacions i en comptes de parar atenció a qui té la raó o en el que pensem individualment, viuríem més en pau.
Probablement, no podem decidir en geopolítica ni evitar l’estupidesa de la gestió d’un polític que creu que el millor pel seu país és aniquilar-ne un altre, però sí podem decidir com volem ajudar qui tenim al costat.
Mantenir-nos ferms en els principis i valors de l’evangeli, en les benaurances, ser d’ajut als altres encara que no pensin com nosaltres, tractar-los bé encara que ens tractin malament, treballar en equip en comptes de buscar el prestigi personal. En definitiva, ser persones que viuen i transmeten pau en mig de la guerra diària.
De debò estem disposats a mantenir-nos ferms?
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.