La fe i el càncer

Aquest divendres s'ha celebrat el Dia Mundial contra el Càncer i, justament, la setmana passada em van fer una entrevista al jardí central de l'Institut Català d'Oncologia (ICO). Una entrevista organitzada pel Departament de Social Media del Servei Català de la Salut

Francament, va ser una estona molt agradable. Assegudes al mig del jardí, en un dia esplèndid amb el sol que acaronava l’ambient, també hi havia un càmera atent no tan sols a la imatge sinó també a les paraules i uns responsables de comunicació escoltant atentament les preguntes i les respostes.

Jo anava contestant a les preguntes que se’m proposaven. Vaig explicar la meva experiència de viure un càncer de mama tenint en compte la professionalitat de totes les persones que treballen i gestionen l’hospital i els seus pacients.

Sí, com moltes dones en el nostre país vaig viure, o encara visc, l’experiència de ser diagnosticada de càncer de mama i d’haver de passar per tots els processos necessaris, fins i tot seguir medicant-me després de 9 anys.

D’entre les diferents preguntes hi va haver dues que em van agradar especialment:

Quin missatge enviaries als pacients de càncer?

Suposo que la meva resposta era molt més universal. De fet, crec que és aplicable a qualsevol pacient: escolta atentament els metges i les infermeres, llegeix i rellegeix els protocols o informacions que et donin, no busquis a internet i no escoltis altres pacients. No hi ha dos càncers iguals. Som pacients privilegiats, per què tenim una sanitat universal molt avançada amb coneixements i protocols. Tenim uns professionals molt ben formats, disposats a buscar les millors teràpies i que ofereixen una atenció molt personalitzada. És important escoltar-los i seguir les seves recomanacions.

I l’altra pregunta: A nivell emocional, on vas trobar els recursos?

Francament, la meva experiència a l’ICO va ser molt bona. Procuren ajudar cada pacient de forma integral oferint-li ajuda psicològica, estètica en totes les seves vessants així com atenció telefònica 24 hores cada dia de l'any. Això fa que et sentis molt acompanyada i puguis resoldre dubtes i, per tant, tinguis més recursos emocionals per a no defallir.

Però la meva resposta també va destacar la fe. Com a persona creient en el Déu etern i en la presència de l’Esperit Sant en la meva vida, sé que Déu té un propòsit per a mi, que la meva vida té sentit i que Ell sempre és al meu costat. També sé que tots tenim els dies comptats, però que m’espera una vida eterna amb l’amor i la gràcia de Crist. Ser conscient de tot això ha transformat la meva vida i sé que, passi el que passi, jo he cregut en l’esperança de la resurrecció. Mentre estic aquí tinc la força necessària per viure i gaudir del dia d’avui. És una força motriu que transforma cada dia, malgrat que costi de vegades pels efectes del càncer o les seves teràpies. He après que la vida no és exactament el que et passa sinó com decideixes passar-la.