Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El dijous de la setmana passada vaig anar a l’Hospital de Bellvitge per una intervenció quirúrgica, era una operació major per seqüeles d’un càncer de mama que vaig patir fa 9 anys.

Vaig arribar a primera hora de la tarda a l’habitació per preparar-me per la intervenció. Quan vaig arribar, ja feia una estona que havien pujat del quiròfan a la meva companya d’habitació. Ella estava encara mig adormida i a mi em van venir a buscar per baixar al quiròfan al cap de poca estona, així que vàrem poder interactuar molt poc.

Sobre les 10 de la nit, em van tornar a l’habitació, mica en mica en vaig anar despertant i poc a poc vàrem començar a dialogar amb la companya. De fet va ser una nit llarga, molt ben ateses per el personal d’infermeria, molt atentes i molt professionals.  Com sempre dic, tenim una sanitat i un personal sanitari excel·lent.

D’aquestes 24 hores el que més voldria destacar és l’oportunitat de compartir habitació amb una companya que no coneixia de res. Juntes vàrem viure un temps molt intens i inspirador.

La meva companya és la Magda, mestra i directora en una escola de primària, ara de baixa. Enmig de la conversa un petit comentari amb va colpir, i és que ara no podia tocar la guitarra. Ràpidament la meva pregunta va ser saber on la tocava normalment, i em va dir que a la parròquia, al temps de la missa.

D’una forma natural com si ens coneguéssim des de fa molt temps vàrem compartir la nostra comuna fe en el Crist, no importava de quina branca fóssim, importava que en aquesta llarga nit havíem trobat tant l’una com l’altra la millor companya de viatge.

No sempre és fàcil coincidir amb persones que connectin en poc temps, de tal manera que quan vàrem acomiadar-nos, vàrem pregar l’una per l’altra. No en tinc cap dubte que la pregària i la fe en el Crist, crea vincles d’amistat i comunió, i ajuda en els processos difícils de la vida. Però es fa necessari està disposada a compartir l’habitació!