Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

M’encanta esmorzar d’hora al matí a la petita terrassa que tinc a casa, un 4t pis i que em permet mentre prenc el tè i llegeixo la Bíblia, gaudir d'una bona vista mirant la serralada que hi ha rere casa i al fons Montserrat.  Un bon regal per a l’ànima i en especial en aquest llarg temps de confinament. En el silenci del matí en una ciutat com Terrassa, plena d'industria i moviment, també a la falda del parc natural de Sant Llorenç, durant aquest dies he vist les orenetes volar i jugar en el cel. No recordava haver-les vist des de feia molts anys, però el que és cert és que tot plegat em sembla un temps deliciós.

Un d’aquests matins la contemplació es va veure estroncada quan una veïna del carrer va sortir a tirar la brossa. Va fer varis viatges, fins aquí tot correcte; el que em va fer sortir del meu temps de reflexió, és que de sobte la veïna quan anava a entrar a casa seva va veure davant de la porta del seu pàrquing una gran bossa de plàstic. Instintivament vaig pensar que la recolliria i la portaria a la brossa, però no, el que va fer és empenyar-la amb els peus davant de la casa dels veïns. Francament em va frapar, em va semblar una acció molt poc cívica i insolidària.  

La veïna és una persona educada i formada, amb una professió de servei a la comunitat.  El cas és que 5’ després va arribar el veí, amb els gossos de passejar i veient la gran bossa de plàstic la va empènyer amb els peus i la va posar a sota d'un cotxe. Semblava ser una acció normalitzada!!!

L’anècdota m’ha fet pensar en com ens costa canviar, com hem passat més de dos mesos, confinats, parlant del Covid 19, escoltant experts de tot tipus i sobretot parlant de com aquesta situació ens canviaria....!

Sé que la vida no és fàcil per a ningú i canviar els hàbits de vida, la manera de fer, el transfons cultural i educacional no és una cosa senzilla. És cert  que diuen que per adquirir un bon hàbit necessitem 40 dies seguits per repetir-lo. Nosaltres portem uns 70 dies de confinament, però si no hi posem intencionalitat no canviarem els hàbits. 

És cert que el canvi no és tan fàcil, però per això ha de ser molt intencional, mai com ara tenim l’oportunitat de repensar alguns dels principis educacionals amb els que volem que creixin les joves generacions.  La família, l’escola, els casals, els esplais, els equips d'esport, l’Església, qualsevol àmbit on els infants intervenen i aprenen, hauríem de tenir principis cívics consensuats per veure com es poden donar hàbits de comportament que sí ajuden a tenir societats madures i més lliures. I que ja sigui enmig d'una pandèmia o de qualsevol altra situació, tenen els recursos necessaris per afrontar-ho amb autoresponsabilitat.