La setmana de Pasqua ha estat marcada aquí al Brasil per les fortes pluges caigudes a tota la regió de Rio de Janeiro, i pels més de dos centenars de morts que han causat. Inundacions, esllavissades com a conseqüència de les pluges, persones que perden la casa o, el que és pitjor, perden la vida, són coses que passen cada any a l'àrea metropolitana de Rio. Per desgràcia, estem molt acostumats a veure-ho, encara que els que vivim lluny d'aquella regió ho vegem només a través dels mitjans de comunicació.

 Escric aquestes ratlles el Dijous Sant a la tarda. Al vespre aniré a celebrar l'Eucaristia a una de les comunitats grans que tenim a la Parròquia, a uns 25 Km. del poble, mentre que el meu company presidirà la celebració a l'església parroquial, al poble de São Miguel do Guaporé. Hem dedicat el matí a una trobada amb els "Ministres Extraordinaris de la Paraula i l'Eucaritia", homes i dones, de tota la Parròquia. En tenim quaranta, segons la llista que vàrem fer el novembre passat quan van rebre o van renovar la seva missió per un any durant la Visita Pastoral del Bisbe.

Una de les qüestions que ens preocupa a tots els que treballem a la Missió és com fer que les (encara) nombroses comunitats cristianes puguin ser degudament ateses per Ministres Ordenats. Per dir-ho amb exemples concrets: a les Parròquies que atenem els Claretians, la immensa majoria de comunitats només poden tenir celebració de l’Eucaristia quatre o cinc vegades l’any, i mai en diumenge.

Aquest any, i concretament al mes d’octubre, tindrem eleccions al Brasil. En Lula acaba el seu segon mandat presidencial i, segons la llei del país, no es pot presentar a un eventual tercer mandat. Però no vull pas parlar de les eleccions, ni fer balanç dels vuit anys de mandat de l’actual President, sinó d’una petita anècdota que vaig viure quan en Lula va ser candidat a la presidència per primera vegada.

He vingut a Catalunya per participar en el Capítol Provincial dels Claretians. No era la primera vegada en els anys de missió al Brasil, però sí que ha estat per a mi la més significativa. He vingut, com sempre, amb bitllet d’anada i de tornada, pensant de fer uns dies de vacances i de visita als familiars després dels dies previstos de feina. Però les coses no han anat ben bé així. Els germans de congregació m’han demanat i que faci part de l’Equip Provincial.

Les primeres notícies que vaig rebre sobre el terratrèmol d’Haití eren força confuses. Les persones que et volen informar de vegades no són gaire de fiar. L’endemà del terratrèmol em diu una senyora: “ja ho sap que en aquell terratrèmol que hi ha hagut a l’Àfrica han mort molts brasilers?” Li vaig respondre: “Deu voler dir en el tarratrèmol d’Haití?” I em contesta: “Sí, això mateix, en el terratrèmol que hi ha hagut a l’Àfrica”.

 Aquests primers dies de gener em van demanar per presdir uma celebració d’aniversari de seixanta anys de casament a la Comunitat Senhor do Bonfim. Tot i que anys enrere les parelles es casaven força joves, no és freqüent de trobar matrimonis que arribin a aquesta edat i que puguin celebrar-ho. El que crida més l’atenció en aquests casos és que no es tracta d’una celebració exclusivament familiar, sinó de tota la comunitat. A la família no se li acut fer una celebració “privada”.

 
He passat el matí de Cap d’Any visitant alguns malalts del poble, tots ja coneguts i alguns, malalts de fa molts mesos. He anat primer a casa de l’àvia Bruna, pensant que estaria refent-se d’una operació prevista per a dies enrere. L’àvia es va trencar el fèmur deu fer cosa de quinze dies, i l’havia trobada a l’hospital quan visitava una altra persona.

Les celebracions litúrgiques del Nadal, tant de la nit com del dia, a la nostra Missió, s’han caracteritzat per la poca participació. Força menys que un diumenge normal. No és un fenòmen nou d’aquest any, i segurament hi influeixen diverses causes.

Des de fa anys, durant el mes de novembre solem tenir a la nostra regió la Visita Pastoral del bisbe. El bisbat de Guajará-Mirim no és precisament dels més grans de la regió amazònica, però té un tamany similar al de Portugal (uns noranta mil kilòmetres quadrats). Per tal de poder treballar una mica en equip a nivell pastoral, estem dividits ens tres regions diocesanes: Nord, Centre i Sud. A la del Centre hi ha quatre parròquies, tres de les quals cuidem els Claretians de Catalunya, i la quarta un prevere francès, amb l’ajuda des de fa un any d’un jove capellà del bisbat.