Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

No visc al Poble Sec. Però hi col·laboro pastoralment, els caps de setmana. Ja fa uns anys. Primer a la parròquia de Lourdes. Ara fent-me present a totes quatre parròquies: Santa Madrona, Sant Salvador d’Horta, Sant Pere Claver i la Mare de Déu de Lourdes. I m’agrada fer-ho, malgrat em sé limitat i desitjaria poder oferir més. M’agrada per dos motius.

Primer perquè el Poble Sec em sembla un dels bressols del futur, dels futurs barris, de les futures ciutats, dels futurs Estats, de la futura Europa, si és que Europa té futur. Al Poble Sec es practica de fet el mestissatge, aquest creuament inevitable de races, cultures, creences. Hi ha de tot, i el tot viu prou harmoniosament. A algunes misses parroquials la comunitat està ben assortida: africans subsaharians, africans magrebins, llatinoamericans, xinesos... i és clar, castellanoparlants i catalanoparlants, de tot i força.

Però m’agrada col·laborar al Poble Sec, sobretot, perquè allà s’està coent un projecte de veritable col·laboració interparroquial. Quatre parròquies, cadascuna d’elles amb prou limitacions, de persones i de recursos, que s’organitzen per servir homogèniament a una població que d’homogènia, en la seva fonda diversitat, en té molt. Mobilitat de capellans per a les celebracions a totes les esglésies. Una catequesi única i una única organització del servei caritatiu. I així, a poc a poc, amb tots els serveis que s’ofereixen. Un exercici d’organització que no és fàcil. És un esforç amb el que cada capellà, i cada comunitat que li està al costat, ha de renunciar a alguns tics, opcions, gustos, costums, en vistes al bé pastoral comú.

És evident que el cas del Poble Sec no és únic. Tants altres barris urbans, com tantes poblacions catalanes, tenen característiques similars. I a molts d’aquests llocs també hi ha un esforç pastoral per endreçar orgànicament les tasques i serveis pastorals. Però jo ho visc al Poble Sec, i m’agrada sentir-me petita peça, en un petit espai, d’aquesta tasca d’optimització de serveis i de recursos humans que l’església ha de fer, ineludiblement. I m’agrada especialment fer-ho en aquest petit espai de frontera, frontissa entre un món compacte que s’acaba i un món de barreja i novetat que està naixent. Visca el Poble Sec.