Vés al contingut
maria-mercader
Fotografia: Fundació Pere Tarrés.

El Dalai Lama deia que si ensenyéssim a tots els infants del món a practicar la meditació, s’acabarien les guerres en tan sols una generació. Segurament, és una afirmació un pèl agosarada, però seria meravellós poder-la comprovar.

Davant l’evidència aportada per les neurociències sobre els beneficis de la pràctica de l’atenció i la meditació, va creixent l’interès dels professors i educadors per introduir-la a diversos nivells del procés educatiu. Cuidar la dimensió interior i espiritual de les persones és una necessitat bàsica i universal. Més enllà dels noms amb els quals es pugui anomenar, la dimensió espiritual, és la que genera la nostra cerca de sentit i el que ens mou per trobar-lo.

Aportar orientació, sentit i sensibilitat a aquesta recerca des de la infància és primordial. La nostra societat s’ha centrat massa a distreure la nostra atenció i omplir-nos de necessitats creades i molt poc necessàries. La tasca educativa per excel·lència hauria de ser recuperar les eines per poder-ho capgirar i començar a excavar de dins cap a fora. Això, espanta i intimida, perquè necessita del silenci i la desconnexió en un món hiperconnectat i en una cultura profundament sorollosa.

Ajudar a infants i joves a trobar-se amb si mateixos a través de la pràctica de la meditació, el silenci o l’atenció a la respiració no només aporta un aquietament del trasbals interior que genera el nostre dia a dia, també una obertura cap a l’altra des d’una mirada comprensiva i compassiva. En el procés de descobriment del món, que es fa des de ben petit, poder caminar acompanyat d’eines que t’ajudin a construir-te és un privilegi. Ara bé, l’adult que acompanya cal que sigui conscient del seu propi món interior i que hagi experimentat anteriorment la riquesa que aporta un grau de consciència profunda. És difícil acompanyar a ningú més enllà des d’on nosaltres hàgim arribat.

Crear espais, desenvolupar hàbits que vagin en aquesta direcció hauria d’estar a l’ordre del dia dels programes educatius de qualsevol govern o institució. De fet, tenim exemples de bones pràctiques en escoles on ja des de preescolar, dediquen els primers minuts de les classes a la relaxació i la meditació. Es tracta d’exercitar i conrear un saber estar i això necessita pautes i guies. Des de l’educació en el lleure ja fa anys que es treballa també en aquesta direcció. Molts esplais del MCECC integren en les seves jornades de lleure espais de tancament del dia, amb una revisió personal que passi més pel cor que pel cap; moments de silenci, pregària, contemplació de la naturalesa, etc.

Tot és qüestió de dedicar temps a allò que creguem essencial per al desenvolupament integral de les persones. Poder oferir aquests espais a infants i joves els ajudarà a esdevenir persones més pacients i obertes. Avui en dia els casos d’estrès i angoixa en nens i nenes i adolescents són altíssims. Com podem actuar davant això sense recaure només a la medicalització? Aportar orientació en la cerca de sentit vital també els ajudarà a arrelar i forjar-se en valors que els sostinguin i acompanyin al llarg de la seva vida. Ajudar a què es trobin a gust amb si mateixos, cultivar la capacitat d’estar sol, en silenci i estar bé ajudaria a desmuntar la cèlebre frase de Pascal que diu que “totes les desgràcies de l’ésser humà es deriven del fet no ser capaç d’estar tranquil·lament assegut i sol dins una habitació”.

Atrevim-nos doncs a redissenyar les nostres prioritats educatives. Des d’una mirada curosa que, s’apropi, però que no intimidi a l’altre, per obrir-li camí vers la interioritat. Podem ser referents també en el saber ser, més enllà del saber fer.

Maria Mercader
Tècnica d'identitat i Pastoral de la Fundació Pere Tarrés

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.